MARIAN ESPINAL

[Pintor i col·leccionista]

EPISTOLARI #Cabot, Just

data referència transcripció referències
carta ref.cabot-1926-1
Cabot, Just
Barcelona
09/01/1926
cabot-1926-1

Just Cabot a M. Espinal

Barcelona, 9 de gener 1926

Amic Espinal:

L'altre dia, per un d'aquells oblits incomprensibles, més incomprensible encara si es té en compte que vàrem dir mal d'en Capmany (ocupació molt meritòria) i vàrem parlar de la gent que surt a La Noche, no vaig dir-te que el senyor feudal de Canet ja hi havia sortit. Com que tu no en vas parlar tampoc, sospito que no ho sabràs.

Per esmenar una distracció tan de bulto, cuito a enviar-te el retall.* Cal advertir que és de La Noche de dissabte 2 de gener.

Guarda'l molt bé perquè algun dia pugui servir a algun Vasari barceloní dels nostres temps.

Suposo que l'encostipat que us tenia tan aclaparats ja deu haver desaparegut. Si no és així, ho desitjo almenys.

Teu afm.

Just Cabot


Just Cabot i Ribot (Barcelona, 1898 - París, 1961) fou un escriptor i periodista. Va treballar com a redactor a La Publicitat i l'Esport Català, i va dirigir la revista cultural Mirador. Entre les seves obres destaquen estudis sobre Domènec Badia, notes sobre Balzac, Stendhal, D'Annunzio i traduccions (parcials o totals) d'H G. Wells, Stevenson, Joseph Kessel, el mateix Stendhal o Giacomo Casanova. Es va exiliar a París després de la guerra civil, on va morir el 1961.

* Consultar retall de premsa citat

noms citats:

Capmany, Ramón de

carta ref.cabot-1926-2
Cabot, Just
Barcelona
03/03/1926
cabot-1926-2

Just Cabot a M. Espinal

Barcelona, 3 de març de 1926 

Molt senyor meu i distingit artista:

A en Joaquim Ventalló sembla que li agradaria molt venir diumenge vinent, dia 7, a dinar. A mi m'és igual aquest diumenge com un altre. Pensava pujar diumenge, i així vaig prometre-ho a en Viladomat l'altre dia que va estar aquí a veure l'Apa

Si a tu que no et ve bé aquest dia, escriu-ho amb temps perquè puguem suspendre els preparatius.

No cal que t'amoins gaire a compondre el menú: escudella, carn d'olla i una truita. Mentre hi hagi cafè i conyac (per al Ventalló aquest darrer), ja estarem satisfets. Ben mirat hauria de haver dit que només amb la teva companyia ja n'estem de satisfets; pero això ja ho saps de sobres. 

Tots bons? Me n'alegro. 

Fins diumenge? 

Vols res de Barcelona? 

Perdona la barra. 

Teu afm.

Just Cabot

noms citats:

Elias (Apa), Feliu

Ventalló, Joaquim

Viladomat, Josep

carta ref.cabot-1926-3
Cabot, Just
Barcelona
05/03/1926
cabot-1926-3

Just Cabot a M. Espinal

5 de març de 1926 

Amic Espinal 

En Ventalló i jo, previament assabentats de la teva carta, pujarem diumenge a Sardanyola, en el tren que surt d'aquí a les 12 del migdia, tret que ens llevem tard i el perdem, cas en el qual pujaríem en el de dos quarts de dues. (Pero no ho crec probable.)

Enlloc de xistos per a les postres, t'explicarem una estupenda aventura policíaca (si des d'ara –les onze de la nit– fins a diumenge a l'hora d'agafar el tren no em tornen a agafar). 

"La solución domingo".

Records a tothom. Desitgem que la teva mare estigui cada dia millor. 

Fins diumenge. 

Q. Ventallló

Just Cabot 

noms citats:

Ventalló, Joaquim

carta ref.cabot-1926-4
Cabot, Just
Barcelona
07/04/1926
cabot-1926-4

Just Cabot a M. Espinal

Barcelona, 7 d'abril 1926. 

Amic Espinal 

Fa molts dies que no ens hem vist i és hora que, almenys, t'escrigui, tot deixant per a algun diumenge una visita de tarda. Com que aquest diumenge no sé quin serà, ara et faré saber una cosa que em penso que t'agradarà. 

Potser has llegit a La Veu que un periodista havia donat al senyor del Río còpia d'una carta que un escriptor català resident a Berlín havia endreçat al baró de Viver,* la qual carta no fou llegida però sembla que parlava de la projectada destrucció de la Rambla i estava escrita en termes impublicables. A La Veu, naturalment, se la saben de memòria, aquesta carta, perquè l'han rebuda a hores d'ara quasi tots els diaris de Barcelona. Com que l'autor vol que es difongui i no és probable que la vegis impresa, aquí va. 

«Senyor Redactor Municipal de ....... Barcelona. 

Berlin. Charlottenburg - 21 de març de 1926. 

Distingit senyor. Trobarà adjunta còpia d'una carta que he tingut el deure d'adreçar als Srs. Barón de Viver i Francisco de P. Nebot.**

Com que és possible que els al·ludit senyors, amb la modèstia que els caracteritza, se la guardessin per ells, essent que aquesta carta està, naturalment, destinada a assolir el màxim de difusió compatible amb les circumstàncies, em permeto de trametre-li'n un exemplar que li estimaré faci circular entre les seves relacions-.

Aprofito l'avinentesa per oferir-li, amb l'expressió del meu agraïment, el testimoni de la meva distingida consideració. 

Eugeni Xammar» 

Naturalmente que, com que n'ha hagut d'escriure tantes, són còpies a màquina, però la firma és autògrafa del barrut d'en Xammar.*** Ara vet aquí la carta que cal que es difongui. 

«126, Kantstrasse - Berlin-Charlottenburg.

21 de març de 1926. 

Barón de Viver 

Francisco de P. Nebot. 

Segons sembla la Rambla de Barcelona serà feta malbé aviat i vostes seran els responsables d'aquest crim contra Catalunya i contra la catalanitat de Barcelona.

Res no pot oposar-se, ara com ara, a que es faci la voluntat de gentussa com vostès, lladres de camí ral, protegits per la llei i per la força. Però seria massa si a hores d'ara no hi hagués un català per dir-los-hi ço que tots els catalans dignes pensen de vostès. l aquest català independent seré jo. I els adreçaré l'únic insult del qual els botiflers són dignes: vostès, Barón de Viver i Francisco de P. Nebot, són dos fills de puta.

No tinc motiu per suposar que vostès, personalment, representin res més que el màxim de la covardia i de la baixesa. Però si per atzar hi hagués en aquesta apreciació una milionesima d'error, no facin compliments. Facin-me saber, si són servits, quan seran a Berlín, a París, a Suïssa, i podran tenir el gust de sentir-se dir fills de puta a la cara.» 

I res més. El pretext és fluix, i en Xammar n'ha deixat escapar de millors, però el cas es dir-los-ho i no amb un anònim, sinó firmant i posant-hi l'adreça. 

Fins a la pròxima vegada que ens veiem, saluda a la teva senyora i tot desitjant que la teva descendència actual i futura vagi com millor i més bé pugui etc etc el teu amic

Just Cabot 

P.S. 

He rebut una patriòtica postal del Viladomat, més ben dit, n'he rebut tres, dos de les quals he de repartir. Eren els retrats de tres dels heroics aviadors.**** Que potser tu has rebut el retrat del quart? Adéu. 

C. 


* Darius Romeu i Freixa (1886 - 1970), segon baró de Viver, fou regidor del Consistori Municipal barceloní l'any 1920. El 1924, durant el règim dictatorial de Primo de Rivera, va assumir la conselleria de Cultura de la Mancomunitat, institució a la qual va ajudar a dissoldre. Va ser alcalde de Barcelona entre 1925 i 1929. Durant el seu mandat va impulsar projectes urbanístics de gran importància, com bé poden ser la prolongació de l'avinguda Diagonal fins a Esplugues, la urbanització de la plaça Catalunya, l'inici de la zona franca del port, la primera campanya contra el barraquisme, la cobertura de la via fèrria del carrer Balmes o la seva intervenció en l'Exposició Internacional de l'any 1929, per la qual fou agraciat per Alfons XIII amb la grandesa d'Espanya.

** Francesc de Paula Nebot i Torrens (Barcelona, 1883 - 1965) fou catedràtic de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, director de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona i tinent d'alcalde d'Obres Públiques de l'Ajuntament de Barcelona. Mentre exercia el càrrec municipal va dur a terme el projecte de la plaça Catalunya (1924-1926). També va ser l'autor, juntament amb Eusebi Bona (1919-1924), de la remodelació del Palau Reial de Pedralbes, i va projectar, entre altres edificis, el cinema Coliseum (1922-1923) i la façana de l'edifici de la Telefònica.

*** Eugeni Xammar i Puigventós (Barcelona, 1888 - l'Ametlla del Vallès, 1973) fou un periodista, diplomàtic de carrera, que visqué gran part de la seva vida fora de Catalunya treballant com a corresponsal a Europa durant els anys de la Primera i la Segona Guerra Mundial i també a Buenos Aires, París, Madrid, Londres, Berlín, Washington o Ginebra. Va col·laborar a La Publicitat, La Veu de Catalunya o Mirador, però també en medis sud-americans i en el diari madrileny Ahora. Es va mostrar molt crític amb tots aquells que, tot i compartir les seves idees liberals, no van mostrar una clara bel·ligerància amb el règim de Franco, en especial amb els intel·lectuals que col·laboraven en la revista Destino, malgrat ser una publicació que es presentava com a un referent liberal, catalanista i democràtic de l’època.

****Cabot es refereix a La Esquadrilla Elcano. Pilotada pels militars Eduardo González Gallarza (1898-1986), Joaquín Loriga Taboada (1895-1927) i Rafael Martínez Estévez, va partir de l'aeròdrom de Cuatro Vientos de Madrid el 5 d'abril de 1926. El 13 de maig de 1926 va arribar a Manila tan sols un dels tres avions, el pilotat per Gallarza i Loriga, després d’haver recorregut 17.100 km en 106 hores i 15 minuts de vol.

noms citats:

Baró de Viver

Nebot, Francisco de P.

Del Rio 

Viladomat, Josep

Xammar, Eugeni

________________

altres referències:

La Veu de Catalunya

carta ref.cabot-1926-5
Cabot, Just
Barcelona
12/04/1926
cabot-1926-5

Just Cabot a M. Espinal

Barcelona, 12 - IV - 1926 

Amic Espinal: 

Rebuda la teva carta. El Ventalló i jo que l'hem llegida t'adrecem la més cordial enhorabona perquè l'accident del Peugeot no ha malmès la teva integritat física (encara que t'hagi malmès l'econòmica). 

Hi ha notícies fresques d'avui mateix que cal que sàpigues. Aquest matí ha estat detingut en Rafael Benet. No se sap per què exactament, pero puc dar-te l'explicació més versemblant.

Dimecres a la nit fou detingut en Miquel Ferrer propietari (encara que no hagi pagat) de la Llibreria Italiana. Era un dels caps més visibles de l'organització i feia cosa d'un any que estava reclamat per l'autoritat militar. Però ell tan tranquil. Té feina per estona perquè està complicat de totes les complicacions d'aquests temps. L'endemà matí feren un registre, amb resultats positius, a la Llibreria Italiana. Hi trobaren abundància de publicacions clandestines, cartes, documents —demana. Res, per a la policia, un bon servei. A més a més en la dita llibreria hi havia tot sovint cada reunió que, junt amb les altres coses a dalt dites, el més estrany del cas és que hagin tardat tant a fer aquesta detenció. La feina va ser per als Maragall i l'Editorial Barcino, puix que l'ordre de clausura anava per la botiga del nº 3 del carrer Petritxol. Maragall i Barcino segueixen oberts.

A proposit d'això. Fa cosa d'un mes, un tal Sánchez Mazas,* que escriu animalades des d'Itàlia a l'ABC, estava tot indignat amb l'Ettore de Zuani (un professor de l'Escola Italiana que viu a Barcelona) per les coses antiespanyoles que escrivia en periòdics feixistes d'Italia. I el tal Sánchez —després de dir que ell a Gènova havia parlat amb en Carner** quan hi era de vicecònsol i de pintar-lo com un fervent espanyolista (com se'l devia rifar de cap a peus !)— assenyalava la Llibreria Italiana com un focus de separatisme actiu i conspiració. Si aquesta fama, justa per altra banda, havia arribat a Itàlia i d'aquí a Madrid, encara no havia arribat al Passeig d'Isabel II. 

El Ferrer ha estat un ase, un ASE, no sols per no haver guillat abans, havent pogut fer-ho de sobres, sinó perquè és molt fàcil que tenint tot allò a la botiga hagi compromès una colla de gent, entre la qual en R. Benet, director, com saps, de La Ciutat i la Casa. Almenys així fa pensar-ho. 

Amés a més d'altres registres, ahir se'n féu un a casa seva. Li trobaren fulles i segells, segons es diu, però no l'han detingut fins al matí d'avui.

A les 10 tocades el Ventalló corria per agafar un tramvia a la Pl. de la Universitat i l'ha vist esperant-se, amb dos tipus al darrera i s'ha pensat que fossin policies i no li ha dit res. Han pujat al mateix tramvia. En Benet ha entrat a asseure's i els dos policies i en Ventalló s'han quedat a la plataforma del darrera. Potser si hi hagués hagut lloc en Ventalló hauria entrat a parlar amb ell —perquè no estava segur que en Benet anés detingut— i a hores d'ara potser també estaria tancat.

Circula el rumor que en Viladomat ja ha tornat de Madrid.

Us he de pujar a veure pero no sé quan, perquè aquest mes no m'hi veig de cap ull de feina i els diumenges clapo per tota la setmana. 

No sé si coneixes un tal Artigas, arquitecte, que viu a Pedralbes. Havia estat regidor del directori. També ha estat detingut, perquè segons diuen tenia un retrat del primo* amb un rètol que deia: "El hombre que faltó a su palabra", penjat al despatx. 

Adéu, que també són les 12 i pieu

Molts records a tothom i fins que ens veiem. 

T. a. 

Just Cabot 

P.S. 

Semblen esvaïts els temors d'una junta esquirol al ‘Ateneu

Un consell:

Avans que en Dalmau us mati per allò de l'exposició, feu-lo agafar. 

Una promesa

Quan vingui et pujaré llibres.


* Rafael Sánchez Mazas (Coria, 1894 - Madrid, 1966) fou un escriptor i membre fundador de Falange Española. El 1929 va ser conseller de Primo de Rivera, i acabada la guerra civil va ser ministre sense cartera en el govern de Franco. Un any més tard va renunciar al càrrec per pròpia iniciativa. Entre les seves novel·les cal destacar La vida nueva de Pedrito de Andía i Rosa Krüger.

** Josep Carner i Puig-Oriol (Barcelona, 1884 - Brussel·les 1970), fou un poeta, periodista, autor de teatre i traductor, considerat el màxim representant de la poesia del Noucentisme. A través dels seus articles publicats a La Veu va contribuir a la renovació de l'estil del periodisme literari i polític. El 1921 va ingressar a la carrera diplomàtica i marxà a Gènova per actuar com a vicecònsol d'Espanya. També va exercir càrrecs a San José, Le Havre, Hendaia, Beirut, Brussel·les i París. Durant la guerra civil es mantingué fidel a la República i en acabar la contesa va iniciar el camí de l'exili, que només va trencar el 1970, durant una visita fugaç a Barcelona.

*** Primo de Rivera.

noms citats:

Artigas Albertí, Vicenç

Benet, Rafael

Carner, Josep

Dalmau, Josep

Ferrer, Miquel

Primo de Rivera

Sánchez Mazas, Rafael

Ventalló, Joaquim

Viladomat, Josep

Zuani, Ettore de

________________

altres referències:

ABC

Ateneu

Editorial Barcino

La ciutat i la casa

Llibreria Italiana

Maragall

 

carta ref.cabot-1926-6
Cabot, Just
Barcelona
18/07/1926
cabot-1926-6

Just Cabot a M. Espinal

Barcelona, 18 juliol 1926

Amic Espinal

Ja ho veus: "Rapidez en los encargos". Aquí tens el retall de L'amic de les Arts que conté la crítica sobre en Carles.

Bon viatge. Adéu

Just Cabot

noms citats:

Carles, Domènec

Gasch, Sebastià

________________

altres referències:

L'amic de les arts

carta ref.cabot-1926-7
Cabot, Just
Barcelona
09/09/1926
cabot-1926-7

Just Cabot a M. Espinal

Barcelona, 9 setembre 1926 

Il·lustre artista i caríssim amic 

Diumenge vinent, dia 12, el Viladomat i jo tenim pensat de venir-te a veure, amb l'esperança que ens vingis a buscar a l'estació amb el Fiat. Tot aixó ho varem pensar de memòria, sense una guia de ferrocarrils a la mà. Un cop consultada aquesta, he vist que el tren que surt de Barcelona a les 5 del matí arriba a dos quarts de 8. Tanmateix és massa aviat. Li proposaré d'agafar el que surt a les 8 i arriba a Blanes a les 10 i 9 minuts. T'esperarem des d'aquesta hora en aquella taverna que hi ha tocant a l'estació (no vindrà ďun quart.) Així ni tu ni nosaltres no ens haurem de llevar tan indecentment aviat.

Perquè la "gorra" no et sigui tan pesada, si el Viladomat té èxit en la seva anada de demà a Terrassa, et portarà "pasta".

Si t'hem de fer nosa, encara tens temps d'avisar-nos perquè interrompem el viatge.

Amb les més reverents salutacions a la teva senyora i un petó a les nanes.

T. Afm.

Just Cabot


Imatge del Fiat al qual fa referència Just Cabot. La nena és l'Adelaida Espinal, la filla gran del pintor.

noms citats:

Viladomat, Josep

carta ref.cabot-1927-1
Cabot, Just
Barcelona
21/03/1927
cabot-1927-1

Just Cabot a M. Espinal

Barcelona, 21 - III - 27

Amic Espinal:

De part d'en Junoy,* tan aviat com puguis, si pot ser demà millor que demà passat, envia'm a la impremta fotos de les teves obres. Dic fotos perquè en Junoy només en vol publicar una, però triada entre algunes. El quadro que a ell li agradaria més de publicar és l'interior amb les teves dona i germana.**

Això és el que corre més pressa, ja que els gravats necessiten dies per assecar-se i la revista fa de mal enquadernar si encara són molls.

Igualment m'ha encarit que et demanés ninotets per a peus de pàgina,*** com els d'En Sunyer i en Ricart que hauràs vist.

Em posaràs als peus de la teva senyora (fórmula Pujols).

Ton afm.

Just Cabot

A la nit veuré el Viladomat a l'Or del Rhin


* Josep Maria Junoy i Muns (Barcelona, 1887 - 1955) fou un periodista, poeta i dibuixant. Intel·lectual catòlic, va editar les obres de Chesterton traduïdes al català. En el camp literari va ajudar a introduir a Catalunya l'avantguarda europea a través de la revista Trossos, de la qual en va se el director entre 1916 i 1917. Junoy és conegut com a autor del cal·ligrama Oda a Guynemer (1917). Considerat el primer cal·ligrama en llengua catalana, el poema mostra els trets característics de la primera avantguarda a Catalunya, quan la poesia fusionava la forma cubista amb les idees futuristes.

** A propòsit de l'exposició d'Espinal a la Sala Parés, Cabot va escriure una ressenya a La Nova Revista del mes d'abril de 1927, una versió manuscrita de la qual es pot llegir a la carta cabot-1927-2. Aquell número també va incloure la reproducció del quadre al qual Cabot fa esment i que aquí reproduïm.

*** Dels ninotets per a peus de pàgina, Espinal en va fer amb tota seguretat més d'un. De publicats, però, només hem sabut trobat el que figura a La Nova Revista, Vol. III, núm. 2, p. 23

noms citats:

Junoy, Josep Mª

Pujols, Francesc

Ricart, EC

Sunyer, Joaquim

Viladomat, Josep

________________

altres referències:

La Nova Revista

Wagner

carta ref.cabot-1927-2
Cabot, Just
Barcelona
04/04/1927
cabot-1927-2

Just Cabot a M. Espinal

Barcelona, 4 - IV - 27 

Amic Espinal: 

Dijous és el sopar al pintor Joan Serra organitzat pel Moraguetes. A can Maragall et confirmaran la data, molt segura però, i podràs inscriure-t'hi. 

Si et va bé, un dia d'aquests que vinguis a Barcelona, que pot ser dijous matí, passa per can Pich a veure si guarden els diners amb què paguen les crítiques d'art. S'han de cobrar els mesos de gener i febrer. Com que el de març, no varem es escriure res més que allò de Les Arts i els Artistes que no ha estat publicat perquè tu, amb tota raó, vas donar ordre de tirar-ho al cove, si no et paguen el març no et facis fort a voler-ho cobrar. Els diners em vindran més bé ara que quinze dies enrera o que d'aquí un més. Ara és un moment oportú per ingressar-los a la meva butxaca.

Quan rebis això, dimarts, haurà sortit la crítica d'en Serra. En Moraguetes va assegurar-m'ho. No sé si t'agradarà.

Vaig trobar en Gasch* i va dir-me que la crítica d'en Dalí (el temps que bellugarà encara aquell article!) estava molt bé, i que no era cap rebentada. Res, un èxit. Diu que això de rebentada i tot el soroll va ésser culpa de l'Antonieta, aquella imitació de persona que segons males llengues, té tractes il·licits amb en Dalmau

La Nova Revista dirà de tu això que va a continuació, a més a més del que diu en Junoy en "Els nostres gravats": 

«Una exposició que comprèn obres realitzades de 1919 a 1926 és l'exteriorització d'un examen de consciència, una confessió pública. És natural, doncs, que hi trobem, sobretot tractant-se d'un jove, obres de diferents tendències. M. A. Espinal, pintor d'un finíssim sentit crític, ha vist massa bona pintura pels museus d'Europa per no recollir-ne ensenyances. Aquests set anys, i uns quants més d'anteriors, han estat de provatures, de suggestions: feina a despendre's del primer mestratge rebut, temporada de París, exemple dels holandesos, com a més importants. Ara, fixat a Catalunya, Martí i Alsina l'ha influït. Tot això, però, no vol dir imitacions capricioses, sinó tasca de recerca d'ell mateix. Reixirà el nostre pintor en aquesta fusió de l'imponderable amb la solidesa del millor Martí i Alsina? El seu paisatge de Tossa es ressent d'aquesta lluita. En dos paisatges d'igual empenta, que no ha exposat per no considerar-los prou acabats, el pintor trevalla en el mateix sentit. Nosaltres no sabríem demanar-li que es decantés, resoltament, del cantó que nosaltres preferim, perquè no tenim cap autoritat per fer-ho. Però posats a emetre una opinió personal, ja que Espinal, són paraules seves, "pinta en català", l'empenyaríem pel camí darrerament triat».

Saluda la teva senyora amb tots respectes i espera veure't el dia del sopar, el teu amic (i col·laborador)

Just Cabot


* Sebastià Gasch i Carreras (Barcelona, 1897 - 1980) fou un crític d'art i cinema. Mentre treballava com a bibliotecari del Cercle Artístic de Sant Lluc, va conèixer Joan Miró, amb qui va travar amistat i al qual va donar suport en els seus inicis. Va col·laborar a Gaseta de les Arts, D'Ací i d'Allà i L'Amic de les Arts, publicació des de la qual va difondre les idees de les avantguardes europees. El 1928 va signar amb Salvador Dalí i Lluís Montanyà el Manifest Groc. A més de la crítica d'art també va exercir com a crític de music-hall a La Publicitat i Mirador, i com a crític de cinema a L'Opinió. Després de la guerra civil va viure a París i el 1942 va tornar a Barcelona. El 1946 inicià la seva col·laboració en la revista Destino.

noms citats:

Dalí, Salvador

Dalmau, Josep

Espinal, Marian

Gasch, Sebastià

Junoy, Josep Ma

Martí Alsina, Ramón

Moragas, Rafael

Serra, Joan

 

________________

altres referències:

La Nova Revista

carta ref.cabot-1927-3
Cabot, Just
Barcelona
23/08/1927
cabot-1927-3

Just Cabot a M. Espinal

Barcelona, 23-25 - VIII - 27 

Amic Espinal 

Com que no tenia res per llegir al tren, vaig pensar que la millor solució fóra dormir, però no vaig poder aconseguir-ho. I com veuràs si tens paciència, m'hauria anat d'allò més bé. 

A l'Ateneu vaig veure el Moraguetes,* granellut com mai i fins feia pudor (això ja m'ho havia avisat en Serra, pero jo no l'havia sentida mai). Dar-li el "feix de records" de l'Anneta Bou i posar-se "ximple" va ser tot u. Va dir-me que el mes vinent, per allà la Mercè, vindrà a Tossa, i que si jo hi tornava abans, que donés dos feixos de records a l'Anneta (son paraules d'ell), per més expressivitat, "li fiqués mà". Com que jo encara tardaré alguns dies a venir, et transmeto els encàrrecs. El primer és de fàcil complir; el segon, com que el fas per delegació, millor dit per subdelegació, no faltaràs als teus deures de casat i pare de família (*). 

(*) aquesta opinió no m'atreviria a defensar-la massa. Es una qüestió en la qual el vot decisiu el té la Maria. A més a més, faltaria saber l'opinió de l'Anneta, que em sembla que no la dissimularia gaire. 

_______________________

Ara, tot és que ella hi consenti. Ja t'arreglaràs. Jo, la veritat, no gosaria, ni el Moraguetes tampoc, perquè si ho provés estic segur que veuríem per la sorra tot un assortit de "pièces dettachées pour Moraguetes", com diuen els catàlegs. 

Sortint de l'Ateneu, vaig trobar els següents senyors, tots junts: Ragasol, Sagarra, Ventalló, Armengou, Planas** (souteneur) i un germà gran (persona decent) d'aquest. La conversa va ser tan interessant i apassionada, que es va acabar a quarts de sis, amb claror de dia. Com que és molt llarga, ho deixo per ľúltim. Llavors vaig pensar que podia anar-me'n a Sardanyola, i així vaig fer-ho, però no tenia tren fins a les 8 i 12, i vaig anar al parc a llegir La Publi. A Sardanyola vaig dormir un parell d' hores i altra vegada a Barcelona  — i a ľestació, el Viladomat que anava amunt. Ens aturem i surt en Lena que venia al mateix tren que jo i no ens havíem vist. 

En Viladomat va arribar a les sis del matí a Sardanyola, sense adormir-se, i encara va fer menjar pols a un[s] 10 Citroën. Li acabaven de fer un encàrrec per Manlleu: una commemoració del bisbe Aguilar, fill d'aqueix poble, no hi cabia de content i el vaig deturar en sec:

–menys auto i més taller. 

L'Oscar es va alegrar molt d'aquesta interrupció i vam començar l'ofensiva. El Viladomat vinga dir que només treia l'auto els diumenges... (sinó que es veu que per ell cada dia deu ser diumenge), etc, etc.

Ah, no me'n recordava. Arribant a Sardanyola, a aquella hora del matí, es va adonar que havia fet el viatge a Tossa i tornava amb el suport de la molla trencat. Aquest noi ens pendrà mal. En Lena desitja que esclafi el cotxe i així, no tenint pessetes per una reparació important, l'haurà d'arraconar fins que tingui algun encàrrec llest i cobrat. 

He vist en Llor. L'han d'operar aviat; havia estat operat d'hèrnia i se li ha reproduit. Si li és possible vindrà a passar la convalescència a Tossa. Diu que ja t'escriurà. 

He estar a casa l'Elias. Una menuda molt sana i bonica, que es dirà Mercè. Tot va anar bé, sinó que va durar molt. M'han explicat una cosa del Rebull*** que m'ha fet molta gràcia. El van veure i van parlar i, és clar, ja se sap de què es parla amb preferencia a casa d'una partera. En Rebull, parlant de l'embaràs de la seva diguem-ne dona va dir que l'embaràs li havia durat, mireu si és curios, "nou mesos menys dues hores". El record de la precisió! Ves a saber si un home tan desordenat en totes les seves coses, porta un dietaria exacte de la seva vida matrimonial.

I prou per avui.

Saluda a la teva senyora, petons a les nanes i molts records a les sirenes de Tossa i al metge Font.

Fins a la vista.

Just Cabot 

P.S.

Pots desmentir formalment allò de la compra de La Publi pel P. Miquel d'Esplugues, i pel P. Vallet. S.J.,**** com també es rumoreja. 

Allò de la conversa amb en Sagarra etc. no val la pena d'explicar-ho llargament. El punt central dels sermons fou: digues si quan algú ens digui que ets m…. li hem de trencar la cara o bé hem de deixar-te de saludar. Sembla que li va fer bastant d'efecte. No sabem, però, si durarà ni què farà.


* Rafael Moragas i Maseras (Barcelona, 1883 - Estrasburg, 1966) fou un escriptor, periodista, crític musical i uns dels fundadors de l'Associació Wagneriana de Barcelona. Va escriure a La Publicitat, Pèl & Ploma i Papitu. Entre 1912 i 1939 va exercir com a director artístic del Gran Teatre del Liceu i va ser l'autor de diferents decorats i escenografies per a obres de Wagner. El 1939 es va exiliar a França.

** Eduard Ragasol i Sarrà (Caldes de Montbui, 1901 - Mèxic, 1962) fou un advocat i polític. Milità a Acció Catalana, formació amb la qual va concórrer a les eleccions generals espanyoles de 1936 dins el Front d'Esquerres, sent-ne elegit diputat. El 1939 s'exilià a França i el 1947 va traslladar la seva residència a Mèxic.

Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau (Barcelona, 1894 - 1961) fou un poeta, novel·lista, dramaturg, periodista i traductor. Va ser membre de l'Institut d'Estudis Catalans i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres. Va traduir al català La Divina Comèdia i vint-i-vuit obres de Shakespeare. Entre les seves obres, algunes de les quals van arribar a ser molt populars, cal esmentar les peces teatrals El cafè de la Marina o La ferida lluminosa i la novel·la Vida privada.

Josep Maria Planes i Martí (Manresa, 1907 - Barcelona,1936) fou un periodista, dramaturg i traductor. Després d'haver-se iniciat com a periodista en diferents publicacions locals, va fer el salt col·laborant a La Nau, Mirador i La Publicitat. Fou director de la revista satírica El Be Negre i autor dels reculls de cròniques Nits de Barcelona i Gàngsters de Barcelona, en els quals denunciava les connexions de la FAI amb la delinqüència comuna. En esclatar la guerra, fou detingut i assassinat per un escamot de la FAI.

*** Joan Rebull Torroja (Reus,1899 - Barcelona, 1981) fou un escultor. La seva escultura, en la qual les seves figures manifesten un hieratisme que tanmateix no els resta vitalitat, va anar oscil·lant des d’un classicisme arrelat en el noucentisme cap a un simbolisme al·legòric.

**** Miquel d'Esplugues és el nom religiós que va adoptar l'escriptor i frare caputxí Pere Campreciós i Bosch (Esplugues de Llobregat, 1870 - Barcelona, 1934). El 1907 va fundar i dirigir la revista Estudis Franciscans. Persona de confiança de Francesc Cambó, va exercir la seva influència sobre els cercles propers a la Lliga Regionalista.

Francesc de Paula Vallet (Barcelona,1883 - Madrid, 1947) fou un sacerdot jesuïta, ordenat per l'arquebisbe Vidal i Barraquer, conegut pels seus exercicis espirituals per a homes. El 1928 deixà la Companyia de Jesús i funda la comunitat de Cooperadores Parroquiales de Cristo Rey, la seu de la qual seria traslladada a Pozuelo de Alarcón el 1945.

noms citats:

Armengou, Ignasi

Elias (Apa), Feliu

Lena, Oscar

Llor, Miquel

Moragas, Rafael

Planas

Rebull, Joan

Ragasol, Eduard

Sagarra, Josep Mª

Serra, Joan

Ventalló, Joaquim

Viladomat, Josep

 

 

________________

altres referències:

L'Ateneu

Bisbe Aguilar

La Publicitat

carta ref.cabot-1927-4
Cabot, Just
Barcelona
03/09/1927
cabot-1927-4

Just Cabot a M. Espinal

CAFE DE LA RAMBLA

Barcelona 3 setembre 1927

Amic Espinal 

T'escric per passar l'estona, perquè m'he d'esperar en aquest cafè del qual amb lletres de l'Apa veus el nom aquí dalt ⤴ i ja no sé què llegir. 

Parlem d'autos. El del Mate [Josep Viladomat] és a Manlleu, en mal estat de salut. Va anar-hi per allò de la commemoració al bisbe Aguilar i va haver de tornar en tren, que per a ell és anar molt "a menos". Es diu si té una esquerda al bloc. Se sap del cert que, encara que remandrinats els cilindres, varen deixar-li els cèrcols vells, estiregassats perquè vinguessin justos, però, és clar, ja no feien molla. Com veus, això ha estat providencial i ara, va dir me ell, treballa força, perquè a més a més dels encàrrecs que ja sabíem, encara li n'han caigut de nous. Vaig donar-li bons consells, tan bons que sentint-me'ls jo mateix em feia l'efecte que em creixia una barba blanca tota patriarcal. 

He fet 600 km. en un Chrysler Six. Molt bon cotxe, que tot ho fa a la directa, que s'embala en poquíssims metres i que pren els viratges sense gens de patinada. És clar que duent el cotxe del darrera tot ple i dues rodes de recanvi, el contrapès es considerable. Un 32 Hispano no ens ha pogut batre mai gràcies a la major seguretat del Chrysler en els viratges. Per afegidura molt ben suspès: un matalàs amb rodes. Si el Viladomat té tants encàrrecs, se n'haurà de comprar un. (Però encara li queda molt de temps per pensar-s'hi.) 

Vist en Cortès sortit de la cura de repòs. Ara fa mig repòs. Ell diu que li ha anat d'allò més bé. 

Notícies de Montjuïch. En Nogués i l'Utrillo han sortit en un 32 Hispano, cobrant a més a més del sou 50 pts. diàries de dietes, per recollir dades de les arquitectures típiques de les diverses regions d'Espanya. Segons es diu, han de veure tants pobles (42 o 45) en pocs dies, que els toca fer cada dia no m'han sabut dir quants kms; en resum que van a passejar, perquè amb una col·lecció de postals, o de fotos de La Esfera o anant a l'Arxiu Mas, recollirien més detalls. Però la qüestió es donar-se bona donar-se vida, pagant els altres. Encara, en Bosch Roger i en Granyer,* que són els que m'ho han explicat, m'han dit que en aquesta excursió havia de pendre part el mai prou lloat Domènec Carles, però s'ha tornat neurastènic i no pot anar-hi. Diuen que va tornar de París amb, per tot equipatge, una maleta plena de fruita. No m'han pogut dar més detalls, i a fe que em sap greu, perquè val la pena de recollir totes les anècdotes d'en Carles. Si el trobes per alguna recta de carretera aprenent de conduir el seu Essex, atura'l per veure si està a punt de tornar-se boig. El dia que doni una pesseta a algú, en quedarem convençuts, i el farem tancar, puix, no sé per què, conec més alienistes que metges d'altres especialitats i tinc influència a tots els manicomis. 

En Bosch Roger i en Granyer m'han dit també que en Galí no vol recomanar a ningú per entrar a l'Exposició, mal sigui un picapedrer, perquè (diu ell) el dia que hagi de dimitir per qualsevol cosa, no vol posar a ningú en el compromís d'haver-lo de seguir en la seva actitud. Això no és més, és clar, que una excusa per no col·locar a ningú, perquè en Galí no fa cara de dimitir per impertinències que li facin aguantar. Jo faig córrer allò de l'expiació proporcionada a la falta que va cometre acceptant el càrrec i tota la història, perquè tractant-se de fer un "favor" a un "amic" no reparo en sacrificis. 

M'han quedat ganes d'escapar-me encara un parell de dies a Tossa, tant si em vols a casa teva com si me'n treus, L'únic que et demano és que una tarda agafem l'auto i anem a Calella de Palafrugell a veure en Pla. En aquest cas, faríem això: Vindrien a Tossa, pero se n'anirien a la fonda o allà on volguéssiu, l'Armengou** (el sr. Diana, perquè és ell l'editor d'en Pla i el que ha hagut de pagar les 4000 pessetes que en Ferrer de la Llibreria Italiana fermà de les edicions Diana quan el van posar a la presó, —més ben dit tenia, havia de tenir, que si les hagués tingut l'Armengou no les hauria hagut de pagar). Ja no sé on sóc. Això començava a semblar un paràgraf del filòsof cínic Francesc Pujols. Reprenguem el fil: vindrien a Tossa l'Armengou i potser en Brunet, aquests dos amb el sol fi d'anar amb tu i amb mi a Calella. Ara, entenem-nos bé: no sols no convido aquests dos a casa teva, que fóra massa barra, sinó que tan sols ni m'hi convido jo. Tossa només és una escala en el viatge a Calella de Palafrugell.

En Moraguetes no l'he vist més d'ençà de la nit mateixa de la meva arribada, com et deia en la meva lletra anterior. Diuen que sap algun xisto nou, però segueix repetint tots els vells, fins que el que l'escolta els hi acaba, per demostrar-li que també els sap. 

Segons sembla, el Sisquella ha trobat marxant, Déu li conservi, que prou falta li fa. 

L'afer Sagarra - Planas*** es el motiu de conversa de tot Barcelona i de totes les poblacions d'estiueig, a les quals els homes, que estiuegen al tren, porten les noticies de Barcelona. Ara ja ha arribat a la segona zona, a la gent que no és de l'Ateneu, ni de cap diari. 

Saluda amb tota reverència la teva senyora, acaricia, en intenció, les teves menudes i et prega que transmetis el que vulguis a les sirenes de Tossa el teu amic 

Just Cabot 

Això de les sirenes de Tossa em sembla haver-t'ho escrit ja, però m'he encapritxat amb l'expressió, com en Gasch (tocar ferro) amb allò dels esperits materialistes i altres bestieses. 

Naturalment que el dia que vingui a Tossa te l'avisaré, no perquè em prepareu cap rebuda, és clar, sinó perquè tinguis temps de dir-me que no vingui.


* Emili Bosch i Roger (Barcelona, 1894 -1980) fou un pintor i escenògraf.

Josep Granyer i Giralt (Barcelona, 1899 - 1983) fou un escultor. Cofundador del grup Els Evolucionistes, va obtenir reconeixement per les seves escultures i pels seus dibuixos, gravats i il·lustracions per a llibres de bibliòfil. El 1950 Marian Espinal li va encarregar les xilografies per al llibre Lucio o el asno, de Luciano de Samosata, que va ser traduït, anotat i prologat per Antonio Tovar. Aquest títol va inaugurar, i clausurar, la col·lecció de llibres de bibliòfil Ad Unguem.

** Ignasi Armengou i Torra (Manresa, 1895 - Buenos Aires, 1954) fou un advocat i promotor cultural. Va dirigir diferents publicacions manresanes i va escriure per al setmanari Mirador i per a Justícia Social, òrgan oficial del partit Unió Socialista de Catalunya. El 1925 funda la Llibreria Italiana i les Edicions Diana. Entre els onze llibres del catàleg d’aquesta editoral figuren les primeres obres de Josep Pla. Perseguit per la FAI a l'inici de la guerra, al igual que el seu malaurat amic Josep Mª Planes, s'exilià a París l'agost de 1936 i el 1938 marxà a l'Argentina, on va morir el 1954.

*** Inferim que es rumorejava que en Sagarra i en Planas mantenien alguna mena de relació "il·lícita".

noms citats:

Armengou, Ignasi

Bosch Roger, Emili

Brunet, Manuel

Carles, Domènec

Cortès, Joan

Elias (Apa), Feliu

Ferrer, Miquel

Galí, Francesc

Gasch, Sebastià

Granyer, Josep

Moragas, Rafael

Nogués, Xavier

Pla, Josep

Planes, Josep Ma

Pujols, Francesc

Sagarra, Josep Ma de

Sisquella, Alfred

Utrillo, Miquel

Viladomat, Josep

 

________________

altres referències:

Ateneu

Bisbe Aguilar

Edicions Diana

Libreria italiana

Arxiu Mas

Tossa

carta ref.cabot-1927-5
Cabot, Just
Barcelona
28/09/1927
cabot-1927-5

Just Cabot a M. Espinal

Barcelona 28 setembre 1927 

Amic Espinal 

T'hauria d'haver escrit més aviat, encara que només fos per quedar bé. Però se m'ha girat molta feina pel cantó de Calella i he hagut de fer-hi una colla de viatges i em sembla, però, que ja s'està acabant. Com és natural, hi he vist en Serra, que a penes ha pintat res, no sé si una sola tela i encara m'agradaria veure-la. A l'hivern perquè està malalt i a l'estiu perquè es dona a la diversió, a la vagància i a alegrar-se tant sovint com pot (sobretot havent-hi qui paga el xampany), fa tan poca feina com pot.

El Rebull ha estat uns dies a Barcelona, a cobrar de l'Ajuntament i a firmar la contracta. Està d'allò més content. En Viladomat ha reprès el treball amb força empenta, segons sembla. Ja li convenia. En Carles sembla que no s'ha tornat boig, com un fals rumor volia fer creure. Segurament van ensumar la veritat: era una especulació. 

La temporada està molt avançada i em sembla que no podré tornar a Tossa i em sap molt de greu. És tan lluny que l'escapada ha de ser de més d'un dia. Tenia intenció de venir per la Mercè, però era indispensable que passés aquelles festes a Calella per un afer que ja t'explicaré qualsevol dia. I com que em penso que aviat deuràs acabar la "villégiature", ja ens veurem a Barcelona o a Sandanyola.

El 8 del mes vinent s'inaugura el Saló de Tardor. Ja t'hi deuen haver invitat, em penso. 

Noi, no passa res; això de l'estiu és mortal. Els safaretxos s'armen a les colònies (i són safaretxos que no ens interessen) i a Barcelona no es parla de res, ni de la pròxima (???) caiguda del Directori,* que segons notícies de Madrid no pot tardar gaire. 

I, parlant de coses que em deies en la teva darrera lletra, no vaig trobar que les sirenes de Tossa duguessin les faldilles excessivament llargues. Per mi, ja se les poden anar escurçant tant com vulguin, encara que no em sigui possible fruir gaire sovint de l'espectacle. Però pensant que hi ha amics meus que tenen aquesta sort ja estic content.

Ja deu haver vingut el Moraguetes per aquí dalt, tan "volcànic" com sempre (volcànic de cor quan pensa, li parlen o veu l'Anneta Bou i volcànic de cutis tota la vida). Estic convençut que els seus grans segueixen la llei, que ens explicaven a classe de física, dels vasos comunicants, i quan se li'n buida un, un altre se li n'omple. En fi, ja s'ho farà. Que no badi, que ja té algun any i si aviat se li produeixen les arrugues de la vellesa, entre aquestes i els grans el relleu de la seva pell serà bo per emmotllar amb destí al museu anatòmic del Clínic. (Com comprendràs, si l'al·ludit volta per Tossa, aquest tros de carta no li interessa gens, més ben dit, no m'interessa a mi que el conegui, perquè encara que ell faci broma dient-se lleig, no es pas la mateixa cosa dir-s'ho un mateix o que li ho digui un altre, sobretot si aquest, com jo, no és ni de lluny cap Apol - ni ganes; que ases que fórem, mare de déu! 

Em penso que se'm gira molta feina des del mes entrant. D'aquí un parell de dies és llançada a l'aigua La Nau, i només he parlat dos minuts escassos amb el patró Rovira i Virgili,** temps curt i en la seva major part esmerçat en la presentació (quins crits! ja saps que és sord). Sé vagament, per rumors que no arriben ni tan solament a oficiosos, que he de fer un article per setmana, parlant del que vulgui; la crítica d'art quan hi hagi de què, amb intervius amb pintors (pots comptar quines bestieses diran la majoria, quines teories més genials que descobriré i les que m'hauré d'inventar per fer-los aparèixer com a mitjanament intel·ligents!). Em sembla que si no m'expliquen aventures de taller i models .. però això no convindrà a La Nau. A més a més com que l'Esport Català es refon amb La Nau, els diumenges farem motorisme i remarques, perquè no sé quin dimoni de fama he agafat que se'm creu indispensable quan és qüestió de posar mala bava a les coses. 

Doncs mira, és un dir-t'ho a tu. Hi ha molta gent que pot saber bé de què va, convençuda que si en Brunet i jo hem estat cridats amb tots els honors a La Nau és per aquesta fama, i com que dèiem que els editorials d'en Rovira eren tan dolents, ens ha "comprat". Ara només podrem dir-ne mal entre nosaltres. 

No sé si de has vist els darrers números de La Nova Revista. Em sembla que era el d'agost que en una seccioneta de notícies en un parell de ratlles, feia saber que tu eres a Tossa "barquejant i pintant i dedicat a altres activitats que no són precisament pictòriques". En Gasch s'hi va intrigar molt i va preguntar a en Viladomat què feies i aquest li va respondre que no ho sabia ben bé, però que creia que feies tres o quatre palaus***. Si això no l'aprima, ara que es torna a engreixar, no hi ha remei a la seva obesitat. Adéu, silueta! Ell volia ser un Modigliani i resultarà un Picasso de l'època limfàtica. En Junoy em preguntava ahir si havia passat alguna cosa entre en Gasch i jo, perquè observava en el "gran crítico catalán" (1) una certa reserva com si temés que la meva situació preponderant a La Nova Revista. s'exercis en perjudici d'ell, d'en Gasch. Quines ganes de donar-se importància! Tenim paparres més grosses a aixafar que Gascos qualsevol, no et sembla? 

___________________________________

(1) Últim número de La Gaceta Literaria: Pròximament publicaran, anuncien, una sèrie d'articles del "gran etc. S. G." sobre la pintura francesa moderna. Quina llista de noms es preparara!

___________________________________

 

Per si t'interessa: aquest estiu he vist, en ple Barcelona, dues dones sense mitges. L'una no té importància, era una professional bastant fastigosa, pobreta. L'altra era una noia decent, com d'uns 20 anys i feia goig. Això, que a Tossa no té importància, a la ciutat dels Rucabados, Garcesos,**** pares Vallets i altres fariseus, en té molta. L'únic inconvenient, per mi, és que amb les sabates sobre la pell no s'hi deu anar gaire bé. 

Ai, Espinal, ja plou, fa fresca sobretot a les nits, i no podré tornar a Tossa. El cant de les sirenes, de tan lluny, no m'arriba amb prou intensitat. Començo a comprovar experimentalment que no el sento a distàncies superiors a 50 km. 

Adéu, escric amb molt poc control; estic tan ensopit aquesta nit que si no és de bestieses no sé com he omplert set pàgines. 

Imagina't per acabar, totes les reverències que vulguis a Madame Espinal, de l'hospitalitat de la qual estava tan disposat a abusar (i el greu que em sap per egoisme, no haver-ho pogut fer); saluda les ja esmentades sirenes, però estic lligat com Ulisses al màstil de la nau (pura figura de retòrica homèrica; no al·ludeixo per res a la d'en Rovira) i ... ja en veurem un dia o altre. 

Just Cabot 

Ah! com compendràs, d'allò de la visita a en [Josep] Pla a Calella, ni parlar-ne. No queda temps i em penso que no tardarà a venir a Barcelona. Per començar sé que aquesta setmana madame Pla ha estat per aquí, que vol dir que aviat acabarà l'estiueig si no l'ha acabat ja.


* El Directori militar que presidia el general Miguel Primo de Rivera.

** Antoni Rovira i Virgili (Tarragona,1882 - Perpinyà, 1949) fou un periodista, lingüista i polític. Col·laborà en nombroses publicacions i va fundar i dirigir la Revista de Catalunya i el diari La Nau. Va militar a Esquerra Republicana de Catalunya i fou el president del Parlament de Catalunya a l'exili.

*** En aquell moment Espinal estava dirigint el projecte de la Torre Salvans, però també la reforma, juntament amb l'arquitecte Ignasi Escudé, de la masia Can Pèlags, propietat de la família Salvans i situada al teme municipal de Castellar del Vallès.

Vistes de Can Pèlags i de l’interior de la Torre Salvans   

**** Ramon Rucabado i Comerma (Barcelona, 1884 - 1966) fou un escriptor i activista. Des de les seves tribunes va defensar els principis socials i morals del cristianisme arrelat en la tradició.

Tomàs Garcés i Miravet (Barcelona, 1901 - 1993) fou un advocat, poeta, traductor i professor universitari.

noms citats:

Brunet, Manuel

Carles, Domènec

Garcés, Tomàs

Gasch, Sebastià

Junoy, Josep Mª

Moragas, Rafael

Pla, Josep

Rebull, Joan

Rovira i Virgili, Antoni

Serra, Joan

Picasso, Pablo

Rucabado, Ramon

Vallet, pare

Viladomat, Josep

 

________________

altres referències:

L'Esport Català

La Gaceta Literaria

La Nau

La Nova Revista

Modigliani, Amedeo

Primo de Rivera

Saló de Tardor

Tossa

carta ref.cabot-1927-6
Cabot, Just
07/11/1927 cabot-1927-6

Just Cabot a M. Espinal

7. XI. 27 

Sr. Marian A. Espinal 

Conseller artístic d'algun milionari*

Amic Espinal 

L'amic Quim Borralleres, com ja raps, entreté el seu desvagament perpetu fent d'intermediari, conciliador, xerrant, organitzant sopars, i altres activitats per l'estil. Com també deus saber, ve a ser com una mena de cònsol de Prats de Llussanès a Barcelona. En funcions, doncs, del seu càrrec, una família de Prats li ha encarregat de trobar comprador per a una peça de roba, en perfecte estat de conservació, de tul teixit mecànicament però amb brodats a mà. No sé quin antiquari ja en dona (...) o 70 duros, però el Quim, vetllant pels interessos dels seus representats, creu que un particular podrà dar-li'n més, ensems que aquest estalviarà si ho compra sense intervenció d'antiquari. No he vist la peça ni sé ben bé de què es tracta, mes recordant que a Blanes et miraves tant aquelles estovalles d'altar, he pensat si t'interessarà per tu o per algun representat teu, l'ocasió present. Si un dia véns a Barcelona, passa per l'Ateneu a l'hora que el Borralleres hi és. Té la roba guardada en el seu calaix de l'Ateneu i la podràs veure. Si no t'interessa, sense veure-la i tot, m'ho dius o l'hi dius. 

Em penso que deus rebre La Nau, i fins i tot els números endarrerits, i deus haver vist una anècdota sobre en Dalí, que va provocar una carta del Montanyà,** i aquest vespre en surt una d'en Dalí mateix, un seguit de poca-soltes de l'Esclasans contestant la carta d'en Montanyà, i l'anunci que no publiquen la d'en Gasch perquè és escrita en to incorrecte. El "gran critico catalàn" l'envià en forma de "lector diu..." per a La Publi, però en Rovira s'ha oposat a deixar-la sortir ja que és assumpte de La Nau, i a més a més parla d' "un tal Sr. Gols", d'incompetència, mala fe, "aquest Sr. Gols", etc. Res, estil Gasch pur. Anuncià que el número vinent de L'amic d'en Dalí, vull dir de les Arts, parlarà extensament d'aquesta qüestió. L'Apa ha dit a en Gols que no se'n parli més, que això és el que volen els Gasch i els Gasquets, fer soroll perquè la gent s'adoni d'ells. En Gols té ganes de replicar a en Gasch molt picant. L'hi ajudaré, d'amagat, perquè el meu nom ni cap al·lusió no han sortit encara. Ni ganes, perquè vaig criant més mala bava cada dia, però l'expel·leixo xerrant més que escrivint. 

Al número d'aquest mes de L. N. R. [La Nova Revista] hi aniran, per mica que hi càpiguen, dos dibuixos teus. ¿Et faria gràcia, si la pàgina s'hi presta, que anessin sota una crítica del Saló de Tardor que ha escrit el C. Fagès de Climent,*** que cada dia és més ase? Ja la llegiràs i em diràs tot el mal que te'n sembla. Si no fos que en Junoy no sap a qui encarregar-la, i jo no vull fer-la perquè ja tinc prou feina a la mateixa revista i no faria res més que repetir les poques coses que dic a La Nau.

Res, t'hauré de venir a veure qualsevol diumenge per xafardejar llarga estona, sinó que tinc molta feina durant aquest mes perquè els de casa han decidit de canviar de pis, ja que en el que fins ara hem viscut només hi érem interinament, una interinitat de 15 anys només!

És molt tard i em sembla que no tinc res més per dir-te, sinó que vegis el Borralleres (o em diguis a mi) si allò t'interessa o no i donar records a la teva senyora, a les nanes, etc.

Teu afm. - 

Just Cabot


* Francisco Salvans

** Lluís Montanyà i Angelet (Barcelona, 1903 - Ginebra, 1985) fou un escriptor i periodista. Treballà com a redactor de L'Amic de les Arts i el 1928 va signar amb Salvador Dalí i Sebastià Gasch el Manifest Groc.

*** Carles Fages de Climent (Figueres, 1902 - 1968) fou un escriptor, poeta i crític d'art i literari.

noms citats:

Borralleras, Quim

Dalí, Salvador

Elias (Apa), Feliu

Esclasans, Agustí

Fagès de Climent, Carles

Gasch, Sebastià

Junoy, Josep Mª

Montanyà, Lluis

Rovira i Virgili, Antoni

________________

altres referències:

L'Amic de les Arts

La Nau

La Nova Revista

La Publicitat

 

carta ref.cabot-1928-1
Cabot, Just
Paris
12/10/1928
cabot-1928-1

Just Cabot a M. Espinal

12 - X - 28 - Amb els pocs dies que seré ací no tindré temps de res, i més havent-hi vingut a treballar una mica, però encara puc disposar d'un minut per escriure't. Saluda la teva senyora.

Just cabot