MARIAN ESPINAL

[Pintor i col·leccionista]

EPISTOLARI #Ricart, EC

data referència transcripció referències
carta ref.ricart-1919-1
Ricart, EC
Vilanova
01/11/1919
(data estimada)
ricart-1919-1

E.C. Ricart a M. Espinal

Sr. D. M. A. Espinal 

Benvolgut amic. Vaig rebre le teva lletra: merces pels detalls que em dones. Per en Miró se mes noves teves. 

Jo hauré de retraçar una mica el viatge. Un dia d'aquets marxo a Castelló per a esser padrí de bateijar d'una nevodeta meva. Penso que abans de 1er de desembre no podré sortir d'aqui. I ara, abusant un xic mes de la teva amabilitat, me permeto demanar-te qualque detall mes, ja que fent alguns dies que coneixes París, podràs, sense violentar-te, aconcellar-me. El lligam de la nostra amistat està interumput (no t'esveris) per un nus escorredor terrible: tu ets un xicot ric i jo tot el contrari. Això de que tu paguis 600 fr. al mes de pensió, me te esverat. ¿Pots dir-me si es fàcil trovar dispesa per 4 o 500 fr (mes aviat 400 que no 450) i quan costa une chambre discreta, neta i amb el seu indispensable confort? Perque com pots compendre, jo he de fer-me un relatiu pressupost abans de marxar i tu que ja'm coneixes pots orientar-me dient-me el que em costarà la vida en conjunt. Jo, no tindré una quantitat assignada per cada mes, sino que hauré de destribuir el diner amb que compti. El que mes m'interessa es trovar una cambra neta (encar que sigui reduidissima com la de la dispepsia de l'hivern passat) ¿Quan creus que es necessita per gastos extraordinaris tabac, café, papers i poquets colors? En suma, tu com a bon financier terrassenc podras estudiar un pressupost mes o menys just. No oblidis que estic disposat a passar mes privacions que a Barna. ¿I els Duval? ¿Creus que es poden trovar bars que no siguin perill per la butxaca ni per l'estomac?

Una de les coses que mes me fa decidir d'anar a Paris es el desig de treure partit als boixos. De la pintura com a fi economic, no'm refio. ¿No't sembla que'l meu art del boix es probable que'm solucioni quelcom? El renaixement dels boixos, a França, sembla esser veritat. Aquí es nomes un sentimentalisme de uns missioners com l'Obiols i jo.

Bé, i tu treballes molt o sencillament fas de bon turista? ¡Quin tip de veure museus!

Acabo de veure un parell de dibuixos teus a Terramar*, molt bonics.

Jo vaig esser uns dies a Barcelona pero vaig aburrir-me'n per molt temps. Fa fàtic, tothom està bilios i insoportable. ¡Riute'n de la vida d'art a Barcelona! Una vida artística plena de petities miseries, odis i rancunies no es convenient als que afortunadament encara estem saturats de olor de bosc i primitivisme sanitor. ¡Hi ha que cuidar-se l'esperit i el cos!!

No oblidis que espero el pressupost per a anunciar-te en la meva següent, l'hora i dia d'arribada.

Tu disposa de l'amic que cordialment et saluda

Enric - Cristòfor Ricart

Rambla 86

¿Veus an en Togores? Recorts


E. C. Ricart (Vilanova i la Geltrú, 1893 - 1960) fou un pintor i gravador. Va ser membre de l’Agrupació Courbet i com a artista va excel·lir especiament pels seus gravats al boix. Ricart va mantenir una estreta relació d’amistat amb Espinal durant tota la vida.

* Terramar, any I, núm. 7/8, pp. 3 i 8, Sitges, 31 d’octubre de 1919

noms citats:

Miró, Joan

Obiols, Josep

Togores, Josep de

________________

altres referències:

Terramar

carta ref.ricart-1919-2
Ricart, EC
Vilanova
03/12/1919
ricart-1919-2

E.C. Ricart a M. Espinal

Vilanova. 3   XII -1919

Estimat amic. 

He rebut la teva i agraeïxo tots els detalls que'm dones. Com et deia en la meva anterior, he hagut d'anar a Castelló –d'on vaig arribar-ne ahir– i com que vaig passar-hi molts mes dies del que'em creia, he hagut d'aplaçar l'anada a Paris. Penso sortir d'aqui a darrers d'any; el 26, 27 o 28 de desembre Per en Torne Esquius* se que es dificilíssim trovar d'arribada allotjament a bon preu i ell recomana que no se surti d'aqui sense tenir assegurada l'habitació o dispesa. Jo crec que de moment el mes encertat es anar a raure a una dispesa i es per aixo que t'escric, per veure si tu pots orientar-me. Si et sembla que no sigui fàcil trovar-la en quatre dies, t'agrairé vagis mirant si n'hi ha alguna que'm convingui. El preu, el que siga, doncs tu ja sabs que de la dispesa que a l'hivern tenia a Barna n'estava content que millor que aquella no podria sostenir-ho. Si poguessin ser 300 fr no'n gastaria 400. Això, es clar, hauria d'esser sense cap compromis doncs seria sensible que des del moment que tu vegessis la dispepsia me corres el compte. En preferencia el barri llati: el barri teu crec que's el de la gent encopetada del Trocadero i jo no…. m'hi faig. Tu, escriume si has trovat bon allotjament i jo et contestaria donante autorizacio per a comprometre'l.

Aixi doncs, si les coses van com jo penso, dintre tres setmanes tindré la satisfacció d'estrenya't la mà, el teu amic

Enric C Ricart

¿Es obstacle el endur-se'n un mundo gran?


* Pere Torné i Esquius (Sant Martí de Provençals, 1879 - Flavacourt, 1936) fou un dibuixant i pintor. A més de la pintura va conrear la il·lustració per a diaris i revistes.

noms citats:

Torné Esquius, Pere

________________

altres referències:

Agrupació Courbet

carta ref.ricart-1920-1
Ricart, EC
Vilanova
12/02/1920
ricart-1920-1

E.C. Ricart a M. Espinal

Vilanova 12 - II - 1920

Amic Espinal.

Una munió d'entorpiments van impedir-me anar a Paris en l'època que't vaig anunciar. Ara va la data definitiva: el dijous 19 sortiré de Barcelona per a arrivar el 20 –crec a les 10 del m.– a Paris. Me plauria moltíssim poguer encaixar aixis que poses el peu a terra. Sortiré en l'exprés de les 9 del matí.

¿Et serà molest cercar-me allotjament? Tu, ja coneixedor de Paris, d'arrivada podrás indicar-me on anar a raure. Si trovessis una pensió discreta ho preferiria ara de moment i un cop instal·lat podria orientar-me amb mes comoditat. Fes el que't sembli, mentres m'asseguris una gabia on poguer descansar. En Miró i en Dalmau* arribaran al cap de uns 15 dies de ser-hi jo. Per aquella data t'anuncio una magna reunió Courbetista. A tractar, diversos importants afers d'una trascendencia cabdal. 

Bé, esperant doncs veure't deseguida reb l'afecte cordial de l'Enric C Ricart

Aniré a visitar els teus srs. pares per si volen fer-me qualque encàrreg que ben de gust cumpliria. Adeu.

Marge esquerra:

Entera't de l'hora d'arrivada, doncs amb aixó del canvi d'hora a França el dia 15, no se físicament si seran les 10 o les 11 m.


* Josep Dalmau i Rafel (Manresa, 1867 - Barcelona, 1937) fou un pintor i marxant d'art. Va fundar, a Barcelona, les Galeries Dalmau, un establiment que esdevindria una plataforma per a la promoció del jove talent artístic local i la difusió a Catalunya de l'art europeu més avançat. El 1917 Dalmau va organitzar la primera exposició individual de Marian Espinal.

noms citats:

Dalmau, Josep

Miró, Joan

________________

altres referències:

Agrupació Courbet

carta ref.ricart-1920-2
Ricart, EC
Vilanova
13/07/1920
ricart-1920-2

E.C. Ricart a M. Espinal

Masia En Parellada

13 - VII - 1920 

An en Marià d'A. Espinal                                

fill adoptiu de Serdanyonópolis 

Estimat amic.

¿Que't passa que no m'escrius? ¿La tens, oi, una carta meva en la que't deia que la que'm vas dirigir a Paris vaig rebre-la a l'endemá d'arribar al poble nadiu?

¿Que fas; pintes gaire?

Jo també — dematí i tarde —  i vaig gravant els tràgics epissodis de l'España tràgica de Carmen, que creu que's una tragedia per un en prou feines ha passat de l'Ebre.

Molt be l'article Pujols* al Vell i Nou. Et felicito per le venta ¡sempre plou sobre mullat! Jo, pobre de mi, també he venut a l'Exposició: aquell bodegonet de la cindria i el cantiret de cristall. Res, una mesquinesa; tres-centes palomes. 

No he anat encare a Barcelona ni ganes tinc d'arribar-hi mentres no refresqui mes. Potser vagi a Madrid d'aqui un mes amb el meu germà que's proposa fer una excursioneta amb cotxe per aquelles terres. La calor m'esvera. Jo no vull passar mes temps sense embabiacar-me al M. del Prat i Toledo i l'Escorial. M'ho imagino de lo bo del mon. 

En Mercadé encare no te taller. 

En Plà va fent. Deu haver deixat la mansarda de rue Nt. Dame des Victoires perque l'Hotel de Rouen ja es a ca'n Pistrans i d'aqui poc hi haurà una banca o casa de cambi. Una casa de cambi obliga a un cambi de casa. 

En Kim no'm contesta i res se d'ell. L'Ynglada m'envià un petit "bouquin" que m'ofereix i en el que hi han uns boixos sencills, ignocents i barbars caracteristiques de l'imatgeria popular catalana. A Paris darrerament vaig trovar unes estampes epinalenques delicioses i mes auques. D'en Miró res en sé. Penso que deu esser en ple arid camp de Tarragona, pintant amb pincells finisims de pel de marta. 

L'Humbert estava mes trempat que un xinxol. En Garriga** comprant sempre ¿ja t'en devies enterar de la compra de uns cent Sunyer? Es important l'estok pero hi ha molta palla. En "Rafles o el ladron elegante" criticant i fent cases. Acabo de llegir la crítica a Vell i Nou de l'obra d'un escultor per mi, adotzenat que's diu Otero

¿Que ens veurem, o que? ¿I en Benet en quins mars navega? Molts recorts quan el vegis. 

Ben afectuosos també al teus pares i germanes.

Sempre ben cordialment 

L'Enric - Cristófol. 


* Francesc Pujols i Morgades (Barcelona, 1882 - Martorell, 1962) fou un escriptor i filòsof i un dels fundadors de Les Arts i els Artistes i del setmanari Papitu, del qual n'acabaria sent el director. Va escriure diferents peces teatrals i el llibre Concepte General de la Ciència Catalana, en el qual defensa l'existència d'un corrent filosòfic pròpiament català, iniciat per Ramon Llull i continuat per Ramon Sibiuda. Salvador Dalí sempre el va considerar un dels seus màxims referents. En l’article que l'autor de la carta esmenta (Artistes que han canviat en l'exposició d'enguany), Pujols parla de la pintura d’Espinal.

** Lluís Garriga Roig (Barcelona, 1880 - París, 1939) fou un col·leccionista d’art. (més informació)

 

 

noms citats:

Benet, Rafael

Borralleras, Quim

Garriga, Lluís

Humbert, Manuel

Mercadé, Lluís

Miró, Joan

Otero, Jaume

Pla, Josep

Pujols, Francesc

Rafols, Josep F.

Sunyer, Joaquim

Ynglada, Pere

________________

altres referències:

Carmen

Vell i Nou

carta ref.ricart-1920-3
Ricart, EC
Paris
29/11/1920
ricart-1920-3

E.C. Ricart a M. Espinal

Paris - 29 - XI - 1920

Hauries d'encriure a l'amic Espinal, li hauries d'escriure;  cada dia aixó pensava. 

En fi, tu ja sabs com s'escorra el temps aqui i no cal que pretengui excusar-me. 

Ara arribo de La Rotonde: La ronyosa gabia que tanca aquest pudriment internacional de pipes i melenas. Cada dia hi vaig i cada dia m'explico menys el perqué. La penya s'ha reduit; Sala,* Mercadé i en [Josep] Plà** de tart en tart. Aixi que pugui els tralladaré (vegi's La Revista) a qualque altre cafè tranquil i on no s'hi vegin tant els microbis fent de les seves. ¡Si això es l'hivern me'n ric de la primavera!  Treballo: completo la Carmen de La Sirène

¿Ja ho sabs que exposo a cé'n Dalmò [Galeries Dalmau]? Si, ves-hi i si tens a mà un d'aquells parents mil·lionaris*** porta-li. Dibuixos sense importancia i que no tienen nada de particular com diria R. Dario si no fos mort. 

Aquestes ratlles son solsament perque vegis que'm recordo dels amics d'allí baix. I serveixi de preludi d'una de ben extensa i detallada que't dedicaré aixis que disposi de mes temps. Tu no'm paguis amb la mateixa moneda i escriu-me. 

Fabian [de Castro], molt envellit; apesarat. Devia creure fer l'oro i el moro quan la exposició i es veu que li ha sortit el tret per la culata.

L'Humbert a Barcelona. 

En Mercadé, animat i aprofitant el temps sempre en el talleret simpatic de Notre Dame des Champs.

En Sala, gras i rodò com un matò i fent moltes peles.

Jo, ja ho veus; per ara a la Rue Del hambre,**** pero un jour viendrà que t'oferiré el domicili potser a la Rue ………. de la Monnaie

Recorts a la teva familia. 

Teu invariable 

l'Enric.C Ricart 


* Rafael Sala (Vilanova i la Geltrú, 1891 - Pasadena, 1927) fou un pintor i membre de l'Agrupació Courbet. Juntament amb el seu amic E.C. Ricart va fundar la revista d'avantguarda Themis. El 1919 marxà a Nova York, on es va relacionar amb Torres García i va conèixer a Marcel Duchamp, el qual va convèncer a la col·leccionista Katherine S. Dreier perquè adquirís una obra seva per a la Societé Anonyme, el fons d'art que anys més tard esdevindria la base de les col·leccions del futur MoMA.

** Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 1897 - Llofriu, 1981) fou un escriptor i periodista i figura eminent de la literatura catalana. Pla va coincidir amb Ricart a París, amb qui va establir una estreta relació d'amistat.

*** Referència a Francisco Salvans, cosí de la mare d’Espinal. Francisco Salvans Armengol (Terrassa, 1875 - 1936) va ser un industrial i polític. Després de formar-se a la Société Alsacienne de Constructions Mecàniques de Mulhouse, es va incorporar a l'empresa familiar Salvans Germans, Ponsà i Saus. Aviat es va convertir en un membre destacat de la vida econòmica i cultural de Terrassa. El 1925 va encarregar a Marian Espinal la direcció del projecte de disseny, construcció i decoració de la seva casa d’estiueig a Matadepera, un palauet conegut amb el nom de Torre Salvans.

**** L'autor de la carta ironitza amb la Rue Delambre, probablement el carrer on es trobava el seu domicili parisenc.

 

noms citats:

Castro, Fabian de

Dalmau, Josep

Humbert, Manuel

Mercadé, Lluís

Pla, Josep

Sala, Rafael

________________

altres referències:

Galeries Dalmau

La Revista

La Rotonde

Éditions La Sirène

carta ref.ricart-1921-1
Ricart, EC
El Escorial
24/04/1921
ricart-1921-1

E.C. Ricart a M. Espinal

I'Escorial 24 - IV - 1921

¡Aixo es dur com una roca! Importantissims el Sant Maurici, St Eugeni Obispo de Toledo, i aquell de la visió de Felip II.

Ja t'escriure: ¿pintes? Jo friso per trovar-me a la Maria i em sembla que esmotxaré la temporada que pensave estarme aquí.

Records. Escriu ¿ho sents?

l'Enric C. Ricart

carta ref.ricart-1921-2
Ricart, EC
Vilanova
09/05/1921
ricart-1921-2

E.C. Ricart a M. Espinal

Vilanova. Masia en Parellada 

9 - V - 1921

Sr. Espinal ¿Vol fe'l favor d'escriure si es servit? Si tens mandra demana la màquina an en Garriga pero fes-ho i diga'm com marxa tot això. No se res dels esperits ni dels exits espirituals o materials a l'unicorni (no ho llegeixis malament: unicornio)

Dugues postals i encare me sembla que'm quedo curt vaig enviar-te de de Madriz. Realment vaig quedar-me parat corrent el museo del Prat. La "fiesta del desbarnizage" s'imposa: això de cuidar els quadres com el cutis de les dones casaderes a copia de capes es una equivocació malgrat la aprensió que tenia per Velazquez –aprensió que'm venia d'haver-lo sentit massa per cà'n Galí i per l'excés de ZZ de la paraula i per un quadre molt dolent que te als Uffizi– reconec que es d'una importancia gran. Aquell xicotet que li diuen el Baltasar* de no se que es magnific, sobre tot en el de dalt de cavall. El que'm va agradar molt, però molt es el lluminos retrat de la Maria Teresa, aquella noieta del vestit platejat i del corpinyo i el llaç carmesí ¿Saps? Velazquez, Greco, Goya devien acabar de fer obrir els ulls an els de fòra de casa i crec que no es aventurat dir-los els padrins de l'impresionisme per aquella raò de que les fonts tiren.

L'austeritat, la regidora de Castella va aclaparar-me molt.

Toledo també inesborrable ¡Sto Tómé! ¡Que's bonic el poble des de baix al Tajo. La ronyosa Academia de San Fernando tan aviat vista i tan necessari de tornar-hi. ¡San Antonio de la Florida (de 1 à 1 1/2 del mig-dia). 

Bè i ja'n parlarem de tot això ara no coordino. Me convé aquest repos de des fa dos dies com el mateix bè que menjo. Els fusters del poble tots penquen fent bastidors... ¡Porto una empenta! Però el microbi del poble no respecta res i pot normalitzar-me aixi que me'n endongui de la fresca que passa sota aquells pinets del bosc o de la marinada capvespral. NEURASTENIA

¿Que fas? ¿Que feu?

Molts recorts an en [Lluís] Garriga ¿Tan montparnassià com sempre? Recorts an en Miró, Sala, Ynglada i demés i sobre tot no't descuidis de recordarme a la Marcelle i Nenette.

Espero rebre noves d'en Mercadé i decidir si me'n vaig amb ell a la costa de llevant. Probabablement marxarà desseguida. Encara no he estat a Barcelona (cada dia pelen a un o altre) però si hi vaig pasaré a saludar a los autores de tus dias. Aniré per allò de la moto si es que decideixo quedarme aquí. Si vens farem excursions  (...)

Cordialment l'Enric

Text invertit del marge superior:

¿Ja porta monocle en Miró? Es el que li convè: obrir l'ull


*El retrat del príncep Baltasar Carlos a cavall.

 

noms citats:

Garriga, Luís

Galí, Francesc

Mercadé, Lluís

Miró, Joan

Sala, Rafael

Ynglada, Pere

carta ref.ricart-1921-3
Ricart, EC
Vilanova
03/08/1921
ricart-1921-3

E.C. Ricart a M. Espinal

Vilanova 3 VIII - 1921

Estimat amic.

Noi perdona'm; aixó del escriure va a ratxes. No fa gaire vaig passar per casa teva a Barna i monsieur le concierge va dir-me que et trovaves a Serdanyonópolis. Probablement aviat me'n aniré cap a la costa Brava a trovar en Mercadé.

¿Com va anar la qüestió militar? ¿Estaràs temps encara a Serdanyola? 

Jo penco bastant. Ara fa molts dies que no estic al camp i això me priva de pintar tant com voldria. Amb aquesta calor si'l paisatge no se't posa al davant es un disbarat de buscar-lo. ¿Quants quilometres hi han de Barcelona a Serdanyola? Faig moltes excursions i l'altre dia des de Barcelona va venir d'un trist que no ens arrivessim a saludar-te. Anava amb el meu cunyat en un "Espanya"* que per ara marxa molt bé. Ara, el dia que's desbarati no se com en sortirem doncs està vist que això d'arreglar l'España no es cosa fàcil.

Res sé dels parisencs. Ni en Garriga ni en Sala un mot. Ni en Miró, al qual vaig escriure a Montroig i es veu que no'm vol respondre. M'han dit que està volat…  Ho sento, però trovo que hauria d'acabar de veure-hi clar i esser indulgent i fins i tot agraït.

Escriume i digam els teus plans.

Jo no venc ni a tiros. Unes nespres que vaig exposar chez Dalmò [Galeries Dalmau] ja les tenía gorja avall pero es veu que'l pagano s'ha repensat.

Ara estic fent un dibuix colorit que podria quedar molt bé: es un taller de modistes que's veu de can Rafles pero treballo amb unes condicions péssimes: imagina't que per a que no's desbarati l'ordre pinto radera unes persianes i a traves de la barana del balco i de la reixa de casa la modista: he d'anar fent a petites diócessis per a no fadigar-me massa i per a que no se'n adonguin.

Tinc entre mans la decoració d'un llibre de Ms F. Fleuret. Va a pas de tortuga per ara tinc nomès un article titulat  "Es tracta del Fill del Fill pródig"

T'hauries de suscriure o col·laborar a una gran revista que's farà a Vilafranca, Sitges, Vilanova, Vendrell… dita PENEDES. Podria queda bè sino fos que penso que hi remenaran les cireres massa gent. Veurem.

Escriu-me. Recorts afectuosos als teus Srs Pares i germanes.

Escriu-me, que no sabs el que m'agrada rebre cartes cordials

Invariable l'Enric. C Ricart


*Marca d’automòbil, probablement Hispano-Suiza.

noms citats:

Garriga, Lluís

Mercadé, Lluis

Miró, Joan

Ràfols, Josep F

Sala, Rafael

________________

altres referències:

Galeries Dalmau

Penedès

carta ref.ricart-1922-1
Ricart, EC
Sevilla
28/04/1922
ricart-1922-1

E.C. Ricart a M. Espinal

Sevilla 28 - 4  - 22

Eggr. Sg. Espinalli da Sardagnolla.

Benvolgut amic.

Vaig posar-te una sevillana postal, i tu, ni dignar-te a contestar per peteneras. O be estàs molt enfeinat, o be ets un mandra: voilà. Jo, com que ara per ara com ara ni estic enfeinat ni tinc mandra, t'escric, i en màquina, que ja es tot el que's pot dir, i veure si aixis et faig pujar els colors a la cara. Despres del meu precipitat viatge de París a Vilanova i de les engunies que ja pots imaginar-te si dic que fou per haver rebut unes noves molt alarmants de la salut de la meva mare, i que sortosament no tingué les consecuencies que's temien, pots també imaginar-te amb quina alegria vaig venir-me'n a la terra de la idem.

Vaig venir a Sevilla disposat a pintar a trotxa i a motxa sobretot aixo tant celebrat de la Setmana Santa, però sols n'he pogut treure apunts que potser mes tant resolgui, per la impossibilitat de pintar a la nit i no disposant d'un ampli balcó ni de cap camión. El camp a Sevilla, no es res de l'altre mon i ara ja es impossible d'embestir-lo doncs fa una calor epouvantable com la que fa a Vilanova pel mes d'agost Aquarel·les matinals al parque de María Luisa i apunts tabernaris es tot el que he pogut fer. Sevilla es bo, pero com que's tant els elogis que en fan, quant hi ets els troves excessius. El que es bó de debó es Granada, i molt pintable. Sevilla te una charme que per poc que badis t'atrau com un riu; ço es, per la seva bellesa i amb las seves liquides impetuositats. Amb tot, els catalans tenim molt de guanyat i encare que tant tu com jo i com altres que conec que porten a dins un petit burgeset, no passem d'allò de que qui dia passa any empeny, no te l'inmensitat del "se víve" qu's la frase-tipo que inclou tota la definició d'aquesta gent. Jo peno que ni pels toros s'apassionen i que allò de l'amor a la rabiosa son falornies. Aqui la única cosa que veritablement es "espiritual" es la vinassa. (pensamiento sublime) A LA TERRA DELS "CHATOS" ET QUEDAS AMB UN PAM DE NAS

Hem parlat de tu amb una família molt simpàtica -els Srs. Malvhey- els quals varen fer-te l'elogi que 't mereixes per les teves excepcionals dots com a home i com artista (Apa, fes el vano!)

¿Que ja esta enjegada l'exposició de B. A.? T'agrairé me'n fassis cinc centims doncs visc a la lluna. No se ni si he arribat a exposar. El burro dels cops aquest any vaig decidir que fos l'amic Torrents, que si fa o no fa es tant grandios com tu, encare que no COPSI els éxits d'igual FAISO.

A Granada vaig fer un croquis-retrat del maitre Manuel de Falla* i que durà sortir a la "revue musicale" Si miras el numero d'aquesta mesada hi veuras un retrat al boix del compositor Szmanowsky i altres coses d'aquest humil servidor que lo es.

No se si es aturrollament o enlluernament, pero no veig les coses clares despres d'una estona tant maquinal. L'enlluernament es una cosa constant en aquest carai de pais en que la llum hi es abocada al port major i ara mes que mai per al major épatement d'aquesta fauna que'ns etziven de l'escandinavia i demés.

Escriu-me i ves que no tingui de dir-t'ho d'una altra manera. Pots fer-ho a casa que ja m'ho cursaran allí on sigui. RAMBLA 86.

Records als amics.

?Saps si Mr. Dalmò ja es aquí de retorn de l'Italia?

Saludos afectuosos als teus Srs. pares i germanes i tú reb l'amistat cordial de

l'Enric - C Ricart.

 

A Sevilla hi ha un museu que tanca unes quantes pintures de deixa'm encendre. T'ensenyaré reproduccions d'uns magnifics simples Zurbaran i de un Greco formidable (retrat del, seu fill (?) ). Murillo hi es en tots els seus personalíssims aspectes; des de l'època estructurada i lluminosa fins a la pintura vaporosa tant distinta. Murillo es potser el pintaire mes estimat; el que hi ha es que uns l'estimen de mitja vida per amunt i altres de mitja per avall.

Demà fare el bunyol d'anar a Itàlica que es com si digues anar a Ampuries sinó que això fa mes catalanista. E1 Guadalquivir es l'unic riu que conec d'Espanya que està muntat mes a la francesa S'hi pot passejar i fer-hi canotatje passant per dessota d'un arbre plorós. Es la pedra de toc del romanticisme a la Bertíni i de l'altre romanticisme que Déu ens conservi.


* Reproduïm el retrat al qual Ricart fa esment.

noms citats:

Dalmau, Josep

Falla, Manuel de

Malvehy, Augusto

Szymanowski, Karol

Torrents

 

________________

altres referències:

Revue Musicale

carta ref.ricart-1923-1
Ricart, EC
Vilanova
02/04/1923
ricart-1923-1

E.C. Ricart a M. Espinal

Vilanova 2 d'abril

Car amic Espinalipsis. 

Rebuda una instructiva participació del teu proper casament. Es quasi per demès que't digui quantes felicitats us desitjo si es que no poses en quarentena la meva amistat cordialíssima. I que del vostre benestar en frueixin també els vostres pares i germanes.

Miraré de tenir ocasió de veure't per a extendrem en felicitacions.

Demà aniré a Barcelona, a enjegar la gran fira de cada any ¿Hi aniràs? M'agradaria.

En Rafols va dir-me no se que d'uns boixos i que va fer-me suposar que tu m'haguessis escrit quelcom referents en això i que no hagués arribat a les meves mans.

Bè: tres coses mes: ¡Felicitats, Felicitats i Felicitats!!

Records afectuosos als teus Srs pares i germanes.

Cordialment

l'Enric-Cristòfor Ricart

noms citats:

Ràfols, Josep F.

carta ref.ricart-1935-1
Ricart, EC
05/01/1935
(data estimada)
ricart-1935-1

E.C. Ricart a M. Espinal

Sr. M. A. Espinal 

Estimat Espinal. 

Jo també desitjo que tu, respectable esposa i tots els teus tingueu un bon any, aquest any que acabem d'encetar

Moltes gràcies de tot. Escriuré al teu cosí I[gnasi] Salvans* – el qual vaig coneixer i li vaig parlar de tu – oferint-me o, millor dit, oferint-li el que vulgui. El mes pràctic potser fóra endegar una carpeta gran amb un choix dels meus gravats per a que tries lliurement sense – es clar – cap compromis. Em sap greu que, justament el de la Mare de Deu de Montserrat no el tinc ni el podré vendre si el tingués perqué vaig fer un tracte amb els "amics de l'Art Litúrgic"** (R. Sunyer,*** Mn. Trens, etc.) 

¿Vols tu avençar al teu parent Salvans, això? Perqué anant directament la intenció per aquell gravat no voldria coïbir-lo a que veies els altres. 

Tens tota la raó. I si no ens veiem mes sovint no pensis que t'hagi oblidat. Les petjades d'aquells primers passos artístics son inesborrables encara que l'un les pegui per les finances o la industria o el surrealisme. 

Una nova ben nova. Demà dilluns engego el meu professorat de dibuix i gravat al "Taller-Escole" de Tarragona que ara s'inaugura. Serem en Rebull, I. Mallol i J.M. Capdevila**** per les classes orals. 

Veurem si serviré. 

Un dia o altra aniré a veure't i els teus quadros tan cars de veure.

Els meus respectes i salutacions cordials 

Forte poignée de main

Enric.C Ricart


* Ignasi Salvans Piera (Terrassa, 1904 - Barcelona, 1992) fou un empresari i cineasta amateur. Era fill de Francisco Salvans i germà de Joan Salvans (1900 - 1936), amb el qual creà el primer grup de cineastes amateurs de Terrassa i col·laborà en la producció de diferents documentals.

** Creada l'any 1922 com a una secció del Cercle Artístic de Sant Lluc, els Amics de l'Art Litúrgic va néixer amb el propòsit de fomentar la renovació i modernització de l'art religiós. El seu director fou l’eclesiàstic i historiador Manuel Trens (Mn. Trens).

*** Ramon Sunyer i Clarà (Barcelona, 1889 - 1963) fou un joier i argenter.

**** Ignasi Mallol i Casanovas (Tarragona, 1892 - Bogotà, 1940) fou un pintor i pedagog. Durant la Guerra Civil es va significar pel seu paper en la defensa de la conservació del patrimoni artístic i cultural de Tarragona.

Josep Maria Capdevila i Balanzó (Olot, 1892 - Banyoles1972) fou un escriptor i filòsof. El 1934 fundà amb Joan Rebull i Ignasi Mallol el Taller-Escola d'Art de Tarragona.

noms citats:

Capdevila, Josep Mª

Mallol, Ignasi

Rebull, Joan

Salvans, Ignasi

Sunyer, Ramon

Trens, Mn.

carta ref.ricart-1959-1
Ricart, EC
Vilanova
15/12/1959
(data estimada)
ricart-1959-1

E.C. Ricart a M. Espinal

Que Marian Espinal, Esposa i Fills passin un ben feliç Nadal i que l'any que anem a encetar sigui per a ells i el vegin del color d'aquest paper

E-C Ricart

V. i G. XII - 1959