MARIAN ESPINAL

[Pintor i col·leccionista]

EPISTOLARI #Prat, Pere

data referència transcripció referències
carta ref.prat-1920-1
Prat, Pere
Paris
22/03/1920
prat-1920-1

Pere Prat a M. Espinal

Sr. En Marián Espinal

Paris

Molt benvolgut amic:

Per fi va a devenir un fet aquella esperança que tan llarc temps m'ha afalagat que vos vejeu ja realitzada: Viurer a Paris, la Roma de avui. Al cercar en aquest món desconegut alguna persona a qui recorrer, he persat en vos esperant que no arrivaré a destorbar-vos ni a fer-me carregós. 

Jo tinc aqui persones per a qui tinc recomanacions, i fins parents i tot, es dona la coincidencia que a cap de ells ens coneixem personalment. Com siga que m'es desagradable la suposició de que tinc de arrivar a la Vila Llum tot sol, i completament ignorant de tot –menys de la llengua, sortosament– em seria molt agradós poguer trobar-hi qui m'esperés i se m'endugués per aquests mons de Deu, i com resultaria poc pràctic demanar-ho als al·ludits, he pensat recorrer a vos, que ademés de fer-me aquest grán favor, em donareu la joia de reveurer-vos. 

Vos demano em respongueu lo mes aviat que vos siga possible, i si es vos priva de complaurem vos faré saber tots els detalls referents a mon viaje que procuro siga lo mes aviat possible, que espero pero será a primers del més entrant.

Em perdonareu lo lacónic de aqueixes lletres car em trovo bastant atrafagat ab els preparatius i en aquest moment fent el trasllat cap a Terrassa, de les meves coses en el carrer de S. Pere, 45. 

Vos remercia per endevant i espera que no vos contrariará ab son prec, vostre afectuós amic

Pere Prat Ubach

Barcelona 22 de març 1920


Pere Prat i Ubach (Terrassa, 1892 - Barcelona, 1969) fou un dibuixant i il·lustrador gràfic. Va col·laborar en les revistes L'Esquella de la Torratxa, La Piula i En Patufet, i també en publicacions espanyoles i parisenques.

 

carta ref.prat-1921-1
Prat, Pere
Paris
07/03/1921
prat-1921-1

Pere Prat a M. Espinal

Benvolgut Espinal: 

M'ha dolgut que totes dugues vegades de venir, no hagis trovat a ningú. Mme. Bravais també ho ha deplorat.

Ting moltes ganes de reveuret i el vinent dilluns a les 3 passaré per l'Hotel de Londres per saludarte. 

Et saluda afectuosament el teu amic 

Prat 

Paris 7 mars 1921

carta ref.prat-1921-2
Prat, Pere
Paris
29/03/1921
prat-1921-2

Pere Prat a M. Espinal

Amic Espinal: 

Madame Bravais m'encarrega t'escrigui per a dir-te que el divendres vinent t'esperem perqué vinguis a "diner" ab nosaltres. 

Una estreta de má d'en 

Prat

Paris 29 mars 1921

carta ref.prat-1959-1
Prat, Pere
Barcelona
01/09/1959
(data estimada)
prat-1959-1

Pere Prat a M. Espinal

Apreciat amic: 

He de reconèixer tot seguit que soc causant del teu disgust i mereixedor dels teus blasmes. Reconec la meva manca de recels i previsió, la meva innata badoqueria en no saber preveure les dimensions i conseqüències dels meus actes pel fet de no haver posat en ells intencions perverses. Prova d'això és l'haver tramès a en [EC] Ricart el text complert d'aquestes anècdotes: Es de creure que si hagués previst tal cosa no ho hauria pas fet, i anulant-les quedava tot disolt. El sotmetre a la censura i criteri d'en Ricart aquestes anècdotes, justifica els 

meus recels, i el desig d'una revisió autoritzada. 

Com sigui que suposo definitivament resolt el conflicte, amb la supressió de tals textos, em sembla el més convenient tirar-hi terra al damunt, i que mai més no se'n parli. 

Desitjant que la salut de la muller vagi per bon camí, i la teva s'hi mantingui, insisteixo en el meu "mea culpa" en la satisfacció de pensar que aquest incident resti mort i enterrat entre nosaltres tres; tu, en Ricart i un servidor 

Prat

P.E. - He escollit per a les anècdotes d'en Ricart la caricatura executada per Lluís Mercadé.

P. 

C. Valencia 281 1º 1ª

noms citats:

Mercadé, Lluís

Ricart, EC

carta ref.prat-1959-2
Prat, Pere
27/09/1959 prat-1959-2

Pere Prat a M. Espinal

Benvolgut Espinal:

Com sigui que en la meva anterior pensava haver dit tot el que tenia a manifestar-te, i que per tan l'assumpte quedava resolt amb el bandejament de les anècdotes que t'afecten, he dubtat en si calia retornar sobre tema tan enutjós, pero com sigui que encara cueja em proposo donar-hi els darrers tocs, amb tres definicions:

1ª- D'il·lustríssimes figures de las arts, s'ha recollit i propagat anècdotes respecte llurs vicis, llur febleses morals, sense que pogués ressentir-se'n ni la seva personalitat ni la seva obra, artistes prou forts temperamentalment per a no donar importància a tal joies que el fet de la seva vida pública provocava i justificava, car vida pública vol dir haver de tolerar els elogis, com els blasmes, com les facècies satíriques; En el meu recull hi surt l'egolatria de Cassimir Tarrassó,* la pederastia d'Ismael Smith,** l'afició al mam i la insolència de Josep Pla 

2ª. En el meu recull no he acceptat les anècdotes que no continguessin dades[,] dades correctes comprovables, siguin d'època, de lloc, o d'elements personals interventors en elles. No es tracta d'acudits purament verbals, sinó que intenten descriure, en to humorístic i sense perverses intencions, trets psicològics de personalitats notables en nostre mon de l'intel·lecte; En les anècdotes que et fan (o millor dit: feien) referència no escassegen pas les definicions; l'enterrament del Faci, el taller de Cerdanyola, l'esment de Joan Serra*** i la presència de Mn. Soler de Morell ****(Fent constar que cap d'aquests dos no m'han parlat mai de tu) 

3ª- Sembla que el teu daler, mes que no pas de negar les possibilitats dels fet relatats, sigui de volguer conèixer els noms dels reportadors, i en aquest punt he de declarar-te que la feina de delator no m'ha seduit mai.

El teu amic, - o el que vulguis - 

Prat 

Barcelona 27 - 9 - 59


* Casimir Martínez i Tarrassó (Barcelona, 1900 - 1980) fou un pintor paisatgista.

** Ismael Smith Marí (Barcelona, 1886 - Nova York, 1972) va ser un escultor, gravador i dibuixant. Malgrat que Eugeni d'Ors el va qualificar en el seu Glossari de noucentista, el seu estil va estar més a prop de l'expressionisme i el decadentisme.

*** Joan Serra i Melgosa (Lleida, 1899 - Barcelona, 1970) fou un pintor deixeble de Francesc Labarta i membre del grup Els Evolucionistes.

**** Mn. Soler de Morell fou un sacerdot de Tossa. Es autor del llibre El pelegrí de Tossa o vot del poble de Tossa.

 

noms citats:

Pla, Josep

Serra, Joan

Smith, Ismael

Soler de Morell, Mn.

Tarrassó, Cassimir