MARIAN ESPINAL

[Pintor i col·leccionista]

EPISTOLARI #Armengol, Rogelio

data referència transcripció referències
carta ref.armengol-1915-1
Armengol, Rogelio
Barcelona
01/09/1915
armengol-1915-1

Rogelio Armengol a M. Espinal

Barcelona 1 de septembre de 1915 

Estimat amich Marián

Días passaban y jo extranyave força que no m'escriguessis…

Avui dia primer de setembre he rebut ta postal, la que com totes les que m'envies, m'ha tingut robat llargas estonas. «Ai carai de Marian ves que deu fer per allà à Mura... !Quin tip de pintar qu'es deu fer, que gras se deu tornar rodejat de casas velles de poble; d'un poble vell, mes vell que les casas; de chemeneies fumades negrísimas de tant treurer fum, fum dels fochs qu'han servit per a courer els aliments d'aquells pagesos que tant de treball els i ha costat obtenirlos. Que satisfet es deu trobar dins d'aquell ambient!! Com se deu inspirar quan va á aquella esglesieta tan menuda ahont quan se va a recitar el rosari se sent el cantar de les granotes y gripaus, ahont i regna la penumbra, l'aulor de cera e incens y ahont en fi l'ánima's remonta segles enresa buscant pau y benhauransa» 

Si Marián tot aixó y molt més és lo que penso quan m'escrius y per lo tant pots compendre que à mi també molt m'agradaria venir a passar un quan temps aquí ab tu prô com tu endevines no pot esser.... deixemo per altre dia…. fiquemho a la guardiola de les ilusións, quardiola que tots nosaltres debem procurar no's trenqui. 

Jo com sempre aficionat al cant litúrgic m'he comprat una misa qu'ara m'estudiu (Misa prô defunctis de los P. P. Benedictinos de Besalu) qu'es molt bonica. També penso comprarme uns motets de J.S. Bach. ¡¡Que bonich fora per à mi poder fer ofrena de aqueixos cants al Senyor, en una esglesieta modesta y petita com la de Mura, al peu de la riera ahont se sent lo cantar de les granotes y gripaus!!!

Tal com tú dius els diumenges et trobo à faltar bastant, els trobo algo aburrits sense tú, ¡¡¡fins i hagut de anarlos a  passar al cine!!!

Et dono un milió de gracias pel quadro que m'has dedicat doncs el trobo força bónic. ¡Es veu qu'et rebrota l'inspiració aquí Mura!

Ab tots aquests qüentos estich molt enfadat ab tu perque m'escrius tant curt ¡no'n vull de postals! Vull que m'escriguis cartas y ben llargues: mira veus: "Aixis…!!!!"

Donarás molts recorts al Feliu y l'Adelicia de ma part y de mos pares (l'Ade va al davant) y tots els qu'it pregunten per nosaltres

Ton amich que sempre et té aquí

R. Armengol

altres referències:

Bach, JS