MARIAN ESPINAL

[Pintor i col·leccionista]

EPISTOLARI (1915 -1965)

#cartes en les quals Borralleras és citat.

Nota biogràfica de Borralleras, Joaquim

data referència transcripció referències
carta ref.ricart-1920-2
Ricart, EC
Vilanova
13/07/1920
ricart-1920-2

E.C. Ricart a M. Espinal

Masia En Parellada

13 - VII - 1920 

An en Marià d'A. Espinal                                

fill adoptiu de Serdanyonópolis 

Estimat amic.

¿Que't passa que no m'escrius? ¿La tens, oi, una carta meva en la que't deia que la que'm vas dirigir a Paris vaig rebre-la a l'endemá d'arribar al poble nadiu?

¿Que fas; pintes gaire?

Jo també — dematí i tarde —  i vaig gravant els tràgics epissodis de l'España tràgica de Carmen, que creu que's una tragedia per un en prou feines ha passat de l'Ebre.

Molt be l'article Pujols* al Vell i Nou. Et felicito per le venta ¡sempre plou sobre mullat! Jo, pobre de mi, també he venut a l'Exposició: aquell bodegonet de la cindria i el cantiret de cristall. Res, una mesquinesa; tres-centes palomes. 

No he anat encare a Barcelona ni ganes tinc d'arribar-hi mentres no refresqui mes. Potser vagi a Madrid d'aqui un mes amb el meu germà que's proposa fer una excursioneta amb cotxe per aquelles terres. La calor m'esvera. Jo no vull passar mes temps sense embabiacar-me al M. del Prat i Toledo i l'Escorial. M'ho imagino de lo bo del mon. 

En Mercadé encare no te taller. 

En Plà va fent. Deu haver deixat la mansarda de rue Nt. Dame des Victoires perque l'Hotel de Rouen ja es a ca'n Pistrans i d'aqui poc hi haurà una banca o casa de cambi. Una casa de cambi obliga a un cambi de casa. 

En Kim no'm contesta i res se d'ell. L'Ynglada m'envià un petit "bouquin" que m'ofereix i en el que hi han uns boixos sencills, ignocents i barbars caracteristiques de l'imatgeria popular catalana. A Paris darrerament vaig trovar unes estampes epinalenques delicioses i mes auques. D'en Miró res en sé. Penso que deu esser en ple arid camp de Tarragona, pintant amb pincells finisims de pel de marta. 

L'Humbert estava mes trempat que un xinxol. En Garriga** comprant sempre ¿ja t'en devies enterar de la compra de uns cent Sunyer? Es important l'estok pero hi ha molta palla. En "Rafles o el ladron elegante" criticant i fent cases. Acabo de llegir la crítica a Vell i Nou de l'obra d'un escultor per mi, adotzenat que's diu Otero

¿Que ens veurem, o que? ¿I en Benet en quins mars navega? Molts recorts quan el vegis. 

Ben afectuosos també al teus pares i germanes.

Sempre ben cordialment 

L'Enric - Cristófol. 


* Francesc Pujols i Morgades (Barcelona, 1882 - Martorell, 1962) fou un escriptor i filòsof i un dels fundadors de Les Arts i els Artistes i del setmanari Papitu, del qual n'acabaria sent el director. Va escriure diferents peces teatrals i el llibre Concepte General de la Ciència Catalana, en el qual defensa l'existència d'un corrent filosòfic pròpiament català, iniciat per Ramon Llull i continuat per Ramon Sibiuda. Salvador Dalí sempre el va considerar un dels seus màxims referents. En l’article que l'autor de la carta esmenta (Artistes que han canviat en l'exposició d'enguany), Pujols parla de la pintura d’Espinal.

** Lluís Garriga Roig (Barcelona, 1880 - París, 1939) fou un col·leccionista d’art. (més informació)

 

 

noms citats:

Benet, Rafael

Borralleras, Quim

Garriga, Lluís

Humbert, Manuel

Mercadé, Lluís

Miró, Joan

Otero, Jaume

Pla, Josep

Pujols, Francesc

Rafols, Josep F.

Sunyer, Joaquim

Ynglada, Pere

________________

altres referències:

Carmen

Vell i Nou

carta ref.cabot-1927-6
Cabot, Just
07/11/1927 cabot-1927-6

Just Cabot a M. Espinal

7. XI. 27 

Sr. Marian A. Espinal 

Conseller artístic d'algun milionari*

Amic Espinal 

L'amic Quim Borralleres, com ja raps, entreté el seu desvagament perpetu fent d'intermediari, conciliador, xerrant, organitzant sopars, i altres activitats per l'estil. Com també deus saber, ve a ser com una mena de cònsol de Prats de Llussanès a Barcelona. En funcions, doncs, del seu càrrec, una família de Prats li ha encarregat de trobar comprador per a una peça de roba, en perfecte estat de conservació, de tul teixit mecànicament però amb brodats a mà. No sé quin antiquari ja en dona (...) o 70 duros, però el Quim, vetllant pels interessos dels seus representats, creu que un particular podrà dar-li'n més, ensems que aquest estalviarà si ho compra sense intervenció d'antiquari. No he vist la peça ni sé ben bé de què es tracta, mes recordant que a Blanes et miraves tant aquelles estovalles d'altar, he pensat si t'interessarà per tu o per algun representat teu, l'ocasió present. Si un dia véns a Barcelona, passa per l'Ateneu a l'hora que el Borralleres hi és. Té la roba guardada en el seu calaix de l'Ateneu i la podràs veure. Si no t'interessa, sense veure-la i tot, m'ho dius o l'hi dius. 

Em penso que deus rebre La Nau, i fins i tot els números endarrerits, i deus haver vist una anècdota sobre en Dalí, que va provocar una carta del Montanyà,** i aquest vespre en surt una d'en Dalí mateix, un seguit de poca-soltes de l'Esclasans contestant la carta d'en Montanyà, i l'anunci que no publiquen la d'en Gasch perquè és escrita en to incorrecte. El "gran critico catalàn" l'envià en forma de "lector diu..." per a La Publi, però en Rovira s'ha oposat a deixar-la sortir ja que és assumpte de La Nau, i a més a més parla d' "un tal Sr. Gols", d'incompetència, mala fe, "aquest Sr. Gols", etc. Res, estil Gasch pur. Anuncià que el número vinent de L'amic d'en Dalí, vull dir de les Arts, parlarà extensament d'aquesta qüestió. L'Apa ha dit a en Gols que no se'n parli més, que això és el que volen els Gasch i els Gasquets, fer soroll perquè la gent s'adoni d'ells. En Gols té ganes de replicar a en Gasch molt picant. L'hi ajudaré, d'amagat, perquè el meu nom ni cap al·lusió no han sortit encara. Ni ganes, perquè vaig criant més mala bava cada dia, però l'expel·leixo xerrant més que escrivint. 

Al número d'aquest mes de L. N. R. [La Nova Revista] hi aniran, per mica que hi càpiguen, dos dibuixos teus. ¿Et faria gràcia, si la pàgina s'hi presta, que anessin sota una crítica del Saló de Tardor que ha escrit el C. Fagès de Climent,*** que cada dia és més ase? Ja la llegiràs i em diràs tot el mal que te'n sembla. Si no fos que en Junoy no sap a qui encarregar-la, i jo no vull fer-la perquè ja tinc prou feina a la mateixa revista i no faria res més que repetir les poques coses que dic a La Nau.

Res, t'hauré de venir a veure qualsevol diumenge per xafardejar llarga estona, sinó que tinc molta feina durant aquest mes perquè els de casa han decidit de canviar de pis, ja que en el que fins ara hem viscut només hi érem interinament, una interinitat de 15 anys només!

És molt tard i em sembla que no tinc res més per dir-te, sinó que vegis el Borralleres (o em diguis a mi) si allò t'interessa o no i donar records a la teva senyora, a les nanes, etc.

Teu afm. - 

Just Cabot


* Francisco Salvans

** Lluís Montanyà i Angelet (Barcelona, 1903 - Ginebra, 1985) fou un escriptor i periodista. Treballà com a redactor de L'Amic de les Arts i el 1928 va signar amb Salvador Dalí i Sebastià Gasch el Manifest Groc.

*** Carles Fages de Climent (Figueres, 1902 - 1968) fou un escriptor, poeta i crític d'art i literari.

noms citats:

Borralleras, Quim

Dalí, Salvador

Elias (Apa), Feliu

Esclasans, Agustí

Fagès de Climent, Carles

Gasch, Sebastià

Junoy, Josep Mª

Montanyà, Lluis

Rovira i Virgili, Antoni

________________

altres referències:

L'Amic de les Arts

La Nau

La Nova Revista

La Publicitat