MARIAN ESPINAL

[Pintor i col·leccionista]

EPISTOLARI (1915 -1965)

#cartes en les quals Clara és citat.

data referència transcripció referències
carta ref.espinal-1919-26
Espinal, Marian
Paris
30/12/1919
espinal-1919-26

M. Espinal a pares i germanes

Paris 30-12-1919 

Estimats pares i germanes: 

He rebut la lletra del papà. Ara estic pintant una natura morta (compotière i pot aux fleurs) que hi tinc feina tota aquesta setmana i per tant fins a la que vé no podré visitar a Mr Lévy. Als germans Clará tenía que visitar-los junt amb en Durán i Tortajada pro com no tenía grand interés en coneixels vareig deixar que hi anés sol l'amic esmentat. De totes maneres ja que al Sr Chefko li agradarà que'ls vagi a saludar en nom seu, hi aniré qualsevol día. He tingut moltes ocasions de que se'm presentessin diferents artistes i sempre les he fugides. M'agrada anar sol i m'empipen les "penyas". Demés ja fa díes que el meu amic Durán i T va marxar per a venir a Barna. El pintors catalans Humbert* i Togores** també son aqui, aquet darrer ha perdut 15 Kg en cinc mesos. Se guanya la vida restaurant quadros antics lo que li produeix just per a viurer. Com es un xicot molt bo i de grand talent vareig preguntar-li si pintava força als ratos que li deixava el restaurar; contestant-me tot trist que com havia d'esmerçar tot lo que guanyava en alimentar-se ell i un seu germà petit no li arribaven per pintunes els guanys. Allavors un dia vareig agafar-lo i junts anarem a una casa de pintures, on vareig comprar-li pinzells, tela i colors. Va quedar parat. Va abraçar-me, i quasi plorant me digué que'm devia la vida i que si venia cap quadro de lo que fes, ens partiríem la quantitat. D'aixo ja fa díes. Darrerament vareig trovar-lo junt també amb l'Humbert, a casa en Perez-Jorba –poeta i director de l'Instant a Paris i alt empleiat del Banc del Rio de la Plata qual senyor ens donà un the i ens dedicà els seus llibres– i me digué que anés al seu taller que veuría lo que pintaba. Aquet Togores es d'aquella familia del mateix nom que eren propietaris de la torra del Pi, que ara té el sr Par, a Serdanyola. De mol ric ha devingut mol pobre i per torna als deu o dotze anys sorti d'una malaltía que'l deixà sor. Té uns 24 anys. Jo estic segur que d'aquí un o dos anys s'haurà imposat amb la seva pintura, puig que després d'en Sunyer es dels pintors catalans de més talent, i quant hom s'imposa an aqui Paris mai més ha de pensar en les garrofes. Aquesta carta no le dongueu a llegir a dingú que pugui coneixel, puig si ell sapigués per altres que he fet aixó o alló per ell, sabeu, no fóra bonic. (es company de la Courbet, també)

Vareig anar a l'Opera on han començat la temporada de Ballets Russos. Es extra. Decorats i figurins per Picasso, Matisse, Derain etc. Coreografia per Léonide Massine. Penso anar-hi tantes vegades com pugui. Mme Bravais i el Dr. també vos desitgen un bon any nou. Per si'm trovés amb cap compromís me convindria que m'enviessiu quartos. Aquell quadro de Terrassa encar no me l'han pagat. No he visitat al cubista Boada perque no'm vaga. Ho faré de totes maneres. 

M'alegra mol saber que la mamà està mol millor i que tots estigueu bons. 

Estic força content d'aixo darrer que pinto. Hi sento un progrés. Fa una setmana que no fa gens de fred. M'he tornat a posar l'abric de gabardina i encar no he tingut necessitat del trajo groixut. Preparem per a demà vespre un "reveillon" chez Mme Bravais. M'he vist obligat a pagar part del xampany. Adeu. Ja sabeu que no vos oblida vostre

Marian


* Manuel Humbert i Esteve (Barcelona, 1890 - Cubelles, 1975) fou un pintor i dibuixant. Visqué gairebé tota la vida entre les ciutats de Barcelona i París, on exposà les seves obres amb regularitat. Humbert es va relacionar amb molts artistes, entre els quals cal destacar el pintor Amedeo Modigliani, qui li va fer un retrat pintat a l’oli.

** Josep de Togores i Llach (Cerdanyola, 1893 - Barcelona, 1970) va ser un pintor i dibuixant. A tretze anys va patir una meningitis i es queda sord, la qual cosa el portà a interessar-se per la pintura. Gràcies a una beca, el 1907 marxà a París, on va rebre l’impacte de l'obra de Paul Cézanne. De tornada a Barcelona, va ser acceptat com a membre de l'Agrupació Courbet, i un cop acabada la Primera Guerra Mundial marxà de nou a París. Durant els anys vint va entrar en contacte amb el grup surrealista i va obtenir cert reconeixement a Europa. El 1932, de nou a Barcelona, va establir relació amb Francesc Cambó. A partir d'aleshores la seva activitat artística es va reduir a la pintura de retrats de membres de l'alta societat catalana.

noms citats:

Clarà, germans

Duran i Tortajada, Miquel

Humbert, Manuel

Pérez Jorba, Joan

Togores, Josep de

________________

altres referències:

Agrupació Courbet

Ballets Russos

Derain, André

L'Instant

Massine, Léonide

Matisse, Henri

Picasso, Pablo