ref: llor-1919-3

imagen carta

Barcelona 04/11/1919

Sr. En Mariàn Antón Espinal 

Heus aquí, com el llegir en La Publicidad que v. era partit vers París, em recordà la meva anada a casa seva: el no haver estat rebut, per ausència de v, malgrat l'ésser convingut amb v. mateix el dia.

I em creguí oblidat o bé desdenyat.

I m'en doloria.

Però he rebut la seva amable tarja, tan amiga com breu. 

I m'he sentit feliç d'ésser recordat per v.: –jo, tan infim, tan llunyà– en aquest Paris que s'ofereix a la meva fantasia, entremig d'una lleu boira d'insomni…

I el meu reconeixement és tant complert com el goig que deu sentir v. d'haver assolit séu desitg.

Jo crec que aqui, en ambient propici, refermarà els séus coneixements, que trevallarà força, amb sinceritat, ben fidel al dolç brollar de la seva inspiració, sense afectacions, ni doblegant-se a forasteres influències, expressant-se, o bé millor dit, mostrant-se expontaniament senzill i seré.

I conquerirà aviat un alt lloc en l'Art, tal com pel seu talent n'és mereixedor. 

Jo, cada dia més hermetic, tot ple de mi mateix, fatigat de la banal cridòria de gent de taller i de Rambla, gesticulant i arbitraria; manejat de sorolls de martells i grues i de tonteries oficinesques, de sindicats i de bromes ensopidores, de tants vidres polsosos que, com una gran gàbia, em roben cada dia, la gloriosa llum del sol de la nostra terra. 

I sols trobo complaença en tot ço que tant intimament em diuen Pelleas, Rubén Dario, Gabriel Miró.

I poguer comunicarme amb qui és de temperament parell a mi em serveix d'esplai per a l'esperit. 

Per aixó espero no serà massa molestat d'aquesta inacabable lletra, que res d'intessant li diu i que pot ben ésser el destorbi molt.

V. em diu que encara li costa molt escriure. Doncs, aixi, dec temer no heure gaires noticies de v. de les seves esperances, dels séus trevalls i triomfs, que molt m'intessen.

Quan li sigui plaent, i vulgui onorar-me amb uns quants mots, embaumats d'aquest Paris que no crec pas veure mai, en probarà un veritable contentament el séu amic

Miquel Llor i Forcada 

Barcelona - 4 - XI - 19