ref: cabot-1926-4

imagen carta

Barcelona 07/04/1926

Barcelona, 7 d'abril 1926. 

Amic Espinal 

Fa molts dies que no ens hem vist i és hora que, almenys, t'escrigui, tot deixant per a algun diumenge una visita de tarda. Com que aquest diumenge no sé quin serà, ara et faré saber una cosa que em penso que t'agradarà. 

Potser has llegit a La Veu que un periodista havia donat al senyor del Río còpia d'una carta que un escriptor català resident a Berlín havia endreçat al baró de Viver,* la qual carta no fou llegida però sembla que parlava de la projectada destrucció de la Rambla i estava escrita en termes impublicables. A La Veu, naturalment, se la saben de memòria, aquesta carta, perquè l'han rebuda a hores d'ara quasi tots els diaris de Barcelona. Com que l'autor vol que es difongui i no és probable que la vegis impresa, aquí va. 

«Senyor Redactor Municipal de ....... Barcelona. 

Berlin. Charlottenburg - 21 de març de 1926. 

Distingit senyor. Trobarà adjunta còpia d'una carta que he tingut el deure d'adreçar als Srs. Barón de Viver i Francisco de P. Nebot.**

Com que és possible que els al·ludit senyors, amb la modèstia que els caracteritza, se la guardessin per ells, essent que aquesta carta està, naturalment, destinada a assolir el màxim de difusió compatible amb les circumstàncies, em permeto de trametre-li'n un exemplar que li estimaré faci circular entre les seves relacions-.

Aprofito l'avinentesa per oferir-li, amb l'expressió del meu agraïment, el testimoni de la meva distingida consideració. 

Eugeni Xammar» 

Naturalmente que, com que n'ha hagut d'escriure tantes, són còpies a màquina, però la firma és autògrafa del barrut d'en Xammar.*** Ara vet aquí la carta que cal que es difongui. 

«126, Kantstrasse - Berlin-Charlottenburg.

21 de març de 1926. 

Barón de Viver 

Francisco de P. Nebot. 

Segons sembla la Rambla de Barcelona serà feta malbé aviat i vostes seran els responsables d'aquest crim contra Catalunya i contra la catalanitat de Barcelona.

Res no pot oposar-se, ara com ara, a que es faci la voluntat de gentussa com vostès, lladres de camí ral, protegits per la llei i per la força. Però seria massa si a hores d'ara no hi hagués un català per dir-los-hi ço que tots els catalans dignes pensen de vostès. l aquest català independent seré jo. I els adreçaré l'únic insult del qual els botiflers són dignes: vostès, Barón de Viver i Francisco de P. Nebot, són dos fills de puta.

No tinc motiu per suposar que vostès, personalment, representin res més que el màxim de la covardia i de la baixesa. Però si per atzar hi hagués en aquesta apreciació una milionesima d'error, no facin compliments. Facin-me saber, si són servits, quan seran a Berlín, a París, a Suïssa, i podran tenir el gust de sentir-se dir fills de puta a la cara.» 

I res més. El pretext és fluix, i en Xammar n'ha deixat escapar de millors, però el cas es dir-los-ho i no amb un anònim, sinó firmant i posant-hi l'adreça. 

Fins a la pròxima vegada que ens veiem, saluda a la teva senyora i tot desitjant que la teva descendència actual i futura vagi com millor i més bé pugui etc etc el teu amic

Just Cabot 

P.S. 

He rebut una patriòtica postal del Viladomat, més ben dit, n'he rebut tres, dos de les quals he de repartir. Eren els retrats de tres dels heroics aviadors.**** Que potser tu has rebut el retrat del quart? Adéu. 

C. 



* Darius Romeu i Freixa (1886 - 1970), segon baró de Viver, fou regidor del Consistori Municipal barceloní l'any 1920. El 1924, durant el règim dictatorial de Primo de Rivera, va assumir la conselleria de Cultura de la Mancomunitat, institució a la qual va ajudar a dissoldre. Va ser alcalde de Barcelona entre 1925 i 1929. Durant el seu mandat va impulsar projectes urbanístics de gran importància, com bé poden ser la prolongació de l'avinguda Diagonal fins a Esplugues, la urbanització de la plaça Catalunya, l'inici de la zona franca del port, la primera campanya contra el barraquisme, la cobertura de la via fèrria del carrer Balmes o la seva intervenció en l'Exposició Internacional de l'any 1929, per la qual fou agraciat per Alfons XIII amb la grandesa d'Espanya.

** Francesc de Paula Nebot i Torrens (Barcelona, 1883 - 1965) fou catedràtic de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, director de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona i tinent d'alcalde d'Obres Públiques de l'Ajuntament de Barcelona. Mentre exercia el càrrec municipal va dur a terme el projecte de la plaça Catalunya (1924-1926). També va ser l'autor, juntament amb Eusebi Bona (1919-1924), de la remodelació del Palau Reial de Pedralbes, i va projectar, entre altres edificis, el cinema Coliseum (1922-1923) i la façana de l'edifici de la Telefònica.

*** Eugeni Xammar i Puigventós (Barcelona, 1888 - l'Ametlla del Vallès, 1973) fou un periodista, diplomàtic de carrera, que visqué gran part de la seva vida fora de Catalunya treballant com a corresponsal a Europa durant els anys de la Primera i la Segona Guerra Mundial i també a Buenos Aires, París, Madrid, Londres, Berlín, Washington o Ginebra. Va col·laborar a La Publicitat, La Veu de Catalunya o Mirador, però també en medis sud-americans i en el diari madrileny Ahora. Es va mostrar molt crític amb tots aquells que, tot i compartir les seves idees liberals, no van mostrar una clara bel·ligerància amb el règim de Franco, en especial amb els intel·lectuals que col·laboraven en la revista Destino, malgrat ser una publicació que es presentava com a un referent liberal, catalanista i democràtic de l’època.

****Cabot es refereix a La Esquadrilla Elcano. Pilotada pels militars Eduardo González Gallarza (1898-1986), Joaquín Loriga Taboada (1895-1927) i Rafael Martínez Estévez, va partir de l'aeròdrom de Cuatro Vientos de Madrid el 5 d'abril de 1926. El 13 de maig de 1926 va arribar a Manila tan sols un dels tres avions, el pilotat per Gallarza i Loriga, després d’haver recorregut 17.100 km en 106 hores i 15 minuts de vol.