Barcelona 02/04/1927
Barcelona, 2 Abril 1927. Sr. Marian-Anton Espinal
P. Cordelles, 20.
SARDANYOLA.
Estimat amic: Excuseu-me que us molesti.
L'altre dia vaig trobar a n'en Ràfols. Va dir-me que havia parlat amb vos per a poder treballar en el taller i ésser un altre soci del mateix. Em va trobar desprevingut i sols se'm va acórrer demanar-li en tot cas a quines hores aniria a treballar, i està clar, tenint altres ocupacions va dir-me que no podia fixar-ho. Dec confessar-vos que tractant-se d'ell a qui tinc una sincera simpatia i per haver-me dit que vos hi estàveu d'acord li vaig donar també la meva conformitat.
Però aixís que ens haguérem separat, tenint en compte el meu temperament vaig veure que havia fet una tonteria doncs que donada la meva manera d'ésser i l'ús especial que faig del taller, formant part del nostre grup un home com en Ràfols que naturalment n'usarà sovint trobaré forçosament que el dia que em vingui bé d'anar a treballar serà probable que ell també hi treballi i jo amb companyia no sé treballar en coses d'art, car inclús quan tenia taller conjuntament amb en Quico i en Mallol tenia en canvi quarto completament separat, i està clar aleshores el motiu de formar jo part d'aquest agrupament haurà desaparegut per complet.
Poc és l'ús que he fet del taller durant aquest temps perquè les circumstàncies no m'ho han permès, però naturalment vaig formant part d'aquesta agrupació per a quan les circumstàncies donguin un tomb i m'ho permetin. Es en previsió d'això que us escric lo de més amunt. Jo us agrairia que vos, que segurament teniu més franquesa amb en Ràfols, li comuniquéssiu aquesta dificultat, i inclús si considereu que no és home per comprendre-la naturalment us deixo en completa llibertat, però en aquest cas me veuré precisat a buscar un altre taller lo que fóra una veritable llàstima després del llarg temps que he vingut pagant.
Pot semblar-vos estrany, amic Espinal que de primer antuvi m'avingués a estar agrupat amb vós i amb en Vayreda i en canvi em resisteixi a que en Ràfols entri a formar-ne part. Però no deu estranyar-vos perquè tant vós com en Vayreda estant la major part del temps absents de Barcelona les probabilitats de que dos coincidissin a treballar en el mateix taller eren molt remotes, i no és el mateix amb en Ràfols.
Us prego que m'excuseu i us agrairé que em feu el servei que us demano i que en tot cas m'escriviu dient-me si decidiu una cosa o altra.
També us preo que m'excuseu la cruesa amb que us escric. No és la meva intenció, però dat el meu molt treball no tinc temps per a poder, com se sol dir, dorar-ho una miqueta. En tot cas no hi vegeu la més petita mala intenció ni gens ni mica de despit, i creieu ara com sempre en la meva amistat més incondicional.
E. Monegal
Esteve Monegal (Barcelona, 1888 -1970) fou un escultor del període noucentista que es va formar amb Francesc Galí i Josep Clarà. L'any 1917 va abandonar la seva activitat escultòrica per dirigir l'empresa familiar de perfumeria Myrurgia. Fou secretari del Cercle Artístic de Sant Lluc i va exercir tasques en l'àmbit teòric i de la docència.