ref: ricart-1922-1

imagen carta

Sevilla 28/04/1922

Sevilla 28 - 4  - 22

Eggr. Sg. Espinalli da Sardagnolla.

Benvolgut amic.

Vaig posar-te una sevillana postal, i tu, ni dignar-te a contestar per peteneras. O be estàs molt enfeinat, o be ets un mandra: voilà. Jo, com que ara per ara com ara ni estic enfeinat ni tinc mandra, t'escric, i en màquina, que ja es tot el que's pot dir, i veure si aixis et faig pujar els colors a la cara. Despres del meu precipitat viatge de París a Vilanova i de les engunies que ja pots imaginar-te si dic que fou per haver rebut unes noves molt alarmants de la salut de la meva mare, i que sortosament no tingué les consecuencies que's temien, pots també imaginar-te amb quina alegria vaig venir-me'n a la terra de la idem.

Vaig venir a Sevilla disposat a pintar a trotxa i a motxa sobretot aixo tant celebrat de la Setmana Santa, però sols n'he pogut treure apunts que potser mes tant resolgui, per la impossibilitat de pintar a la nit i no disposant d'un ampli balcó ni de cap camión. El camp a Sevilla, no es res de l'altre mon i ara ja es impossible d'embestir-lo doncs fa una calor epouvantable com la que fa a Vilanova pel mes d'agost Aquarel·les matinals al parque de María Luisa i apunts tabernaris es tot el que he pogut fer. Sevilla es bo, pero com que's tant els elogis que en fan, quant hi ets els troves excessius. El que es bó de debó es Granada, i molt pintable. Sevilla te una charme que per poc que badis t'atrau com un riu; ço es, per la seva bellesa i amb las seves liquides impetuositats. Amb tot, els catalans tenim molt de guanyat i encare que tant tu com jo i com altres que conec que porten a dins un petit burgeset, no passem d'allò de que qui dia passa any empeny, no te l'inmensitat del "se víve" qu's la frase-tipo que inclou tota la definició d'aquesta gent. Jo peno que ni pels toros s'apassionen i que allò de l'amor a la rabiosa son falornies. Aqui la única cosa que veritablement es "espiritual" es la vinassa. (pensamiento sublime) A LA TERRA DELS "CHATOS" ET QUEDAS AMB UN PAM DE NAS

Hem parlat de tu amb una família molt simpàtica -els Srs. Malvhey- els quals varen fer-te l'elogi que 't mereixes per les teves excepcionals dots com a home i com artista (Apa, fes el vano!)

¿Que ja esta enjegada l'exposició de B. A.? T'agrairé me'n fassis cinc centims doncs visc a la lluna. No se ni si he arribat a exposar. El burro dels cops aquest any vaig decidir que fos l'amic Torrents, que si fa o no fa es tant grandios com tu, encare que no COPSI els éxits d'igual FAISO.

A Granada vaig fer un croquis-retrat del maitre Manuel de Falla* i que durà sortir a la "revue musicale" Si miras el numero d'aquesta mesada hi veuras un retrat al boix del compositor Szmanowsky i altres coses d'aquest humil servidor que lo es.

No se si es aturrollament o enlluernament, pero no veig les coses clares despres d'una estona tant maquinal. L'enlluernament es una cosa constant en aquest carai de pais en que la llum hi es abocada al port major i ara mes que mai per al major épatement d'aquesta fauna que'ns etziven de l'escandinavia i demés.

Escriu-me i ves que no tingui de dir-t'ho d'una altra manera. Pots fer-ho a casa que ja m'ho cursaran allí on sigui. RAMBLA 86.

Records als amics.

?Saps si Mr. Dalmò ja es aquí de retorn de l'Italia?

Saludos afectuosos als teus Srs. pares i germanes i tú reb l'amistat cordial de

l'Enric - C Ricart.

 

A Sevilla hi ha un museu que tanca unes quantes pintures de deixa'm encendre. T'ensenyaré reproduccions d'uns magnifics simples Zurbaran i de un Greco formidable (retrat del, seu fill (?) ). Murillo hi es en tots els seus personalíssims aspectes; des de l'època estructurada i lluminosa fins a la pintura vaporosa tant distinta. Murillo es potser el pintaire mes estimat; el que hi ha es que uns l'estimen de mitja vida per amunt i altres de mitja per avall.

Demà fare el bunyol d'anar a Itàlica que es com si digues anar a Ampuries sinó que això fa mes catalanista. E1 Guadalquivir es l'unic riu que conec d'Espanya que està muntat mes a la francesa S'hi pot passejar i fer-hi canotatje passant per dessota d'un arbre plorós. Es la pedra de toc del romanticisme a la Bertíni i de l'altre romanticisme que Déu ens conservi.



* Reproduïm el retrat al qual Ricart fa esment.