ref: espinal-1919-18

imagen carta

Paris 29/11/1919

Paris 29-11-1919 

Estimats pares i germanes i avia: 

Acabo de rebre vostre letra del 27. Aixis m'agranden que siguin llargues i pretencioses. Jo també en aquesta vos diré coses que vos interesaràn. 

Demés, a la casa que m'estic com a pensionari no hi puc estar millor. Heu de pensar que només som Mme Bravais, el seu fill Màxim (sols ve alguns àpets a menjar, quant se pot escapar del quarter, puig ja vos vareig dir que encar està en servei militar), el doctor i jo. Mme Bravais es vidua, se li mori el marit poc avans de començar la guerra, era pastor protestant. Mme Bravais, doncs, es protestanta. Pro com que la seva religió no excomunica a dingú encar que's tinguin altres creences fora o ademes de la Biblia, ella creu en la metempsicosis i amb la teosofia. De manera que si sapiguessin parlar frances ja vos entendrieu.* Dit aixo suposo estareu completament tranquils puig que veureu que no corre cap perill (encar que ja'ls ha corregut tots) el meu esperit, en companyia de aitals persones. El Dr. [Guerin] se veu que també es de la crosta protestanta pro es metge, i segons diuen bon metge. També, doncs, podeu estar tranquils tocant el meu cos. 

Fa pocs dies vareig rebre una lletra força extensa i afectuosa d'en Pau Gali. Me diu que s'ha establert novament, que té casa a Barcelona i a New York, i m'anuncia un proxim viatge a Londres passant per Paris on vindrà a visitarme. Aquell amic meu, alt, guapo i simpàtic que també té ganes de venir a París es: en Pere Santmartí, pintor. 

Espero amb ansia el dia que m'escriureu que la mamà está completament guarida. Jo no torno a casa que no sigui amb aquesta condició. No per tornarla a fer posar malalta, eh, aqui a Paris he canviat com una camisa, jo mateix no'm conec. Trobo que lo més bo del mon es trevallar, treballar força, no pel goig mateix de conquerir un nom o diners, sino pel goig mateix del treball: crear per crear. 

Sentiria molt no poguessim fer les obres a Serdanyola, pro si aixis fos ho aprofitaria per a quedarme més temps per aqui dalt, (lo que no sentiría). 

Lo que mes me raca de fer es la meva correspondencia; m'ocupa dugues hores cada dia. Aixis que hagi fet dugues o tres lletres de compromis que haig de fer (an en Fco Salvans, sobretot) penso no escriure més a no ser de molt compromís. A vosaltres sols vos escriuré un cop per setmana i llarc. Val més aixi. 

Avui ha fet un dia de sol esplèndit. Feia bo de veurer París, amb tot i que jo amo força la boirina gris-plata.

He saludat a Mme Bravais en el vostre nom i m'ha dit també vos donés els seus records. Fa dos dies que vaig a casa Mrs. Plumet trovant-los a fora a tots dos dies. 

Vareig escriure an en Badrinas que digués an en Fornells m'envies l'import del quadro que va comprarme puig que volia esmersar-los amb llibres de pintuna quins em convenen i son mol cars. Un sol d'ells val 300 o 400 franc. 

Vareig pagar la pensió a Mme i vareig donar-li perque me'ls guardes 1.500 fr. Me feu dos rebuts.

Ja fa un'hora que vos escric. Adeu i rebeu forta abraçada de vostre 

Marian

Abundia: espero amb ansia la nova extraordinaria que'm donaràs amb proves de la teva proxima, pro veies que per retratar-lo no'm facis malbé la màquina. 

¿Que fa la nena? 

Encar no he rebut noves ni de la Paquita ni de la Rosa.



* La mare del pintor era una fervent practicant de l’espiritisme.