Vilanova i la G 12/02/1953
Estimat senyor Espinal:
Fa molt temps que no tinc el plaer de saludar a voste personalment i creguim, enyoro sincerament el goig de la seva interessant conversa que obra el miracle de transportar-me de la botiga de cal Román o del menjador de la casa del Dr. Miret, al Paris alegre, despreocupat e intelectual dels artistes, el bohemis, les exposicións pictoriques i els Museus, que voste va viurer intensament i coneix a fons. Quan retornará?.
Revista va publicar-me el reportatge que vaig parlar-li, en el seu número corresponent al 1 de Gener, o sia, el primer número del nou format. No he anat a Barcelona desde fa molt temps, pero vaig enviar-els-hi un petit article, amb data 24 de Gener, d'anecdotes de "Xenius". Crec que tenen un interés, donc[s] sont inédites, breus i sobre tot, no sont escrites en sentit d'adoració, de genolls devant el gran filosof, sinó vista la seva "kolossal" personalitat -fisica i moralment-, amb ulls humoristics, cosa que sé qu'a de plaurer a voste.*
Si alguna vegada va a la redacció de Revista, tindria l'amabilitat de preguntar la sort qu'a corregut el meu article i donar-hi un cop de má?.
Recordo una llarga conversa que varem tenir dints el seu cotxe, un vespre que en Román havia tencat l'establiment i voste esperaba a la seva filla Nuria. El tema de la conversa era el nostre comú amic el rellotger Arraut. Doncs be, aquest personatge balzaciá va esser detingut ahir nit. El motiu de l'empressonament ha estat el terrible escandol que va produir pegant una gran palissa a la seva filla i al seu promés. Vosté ja sab la toçuda oposició que feia a aquest projectat enllaç, doncs recordó qu'un dia estava junt amb vosté i en Ricart a la rellotgeria, quant varen entrar aquestes dugues victimes recents de la ira d'aquest pare massa sever, i tots ens varem estranyar de que ni tant sols el nostre amic tornés el saludo a la parella que varen dir "Bona nit" al entrar.
D'aquella data fins ahir a la nit, la cosa s'havia agreugat considerablement, degut a la persistent lluita interna qu'es mantenia dins aquella malhaurada llar i tambe a la pessima alimentació que el nostre pobre amic tenia. En fi, li dono la noticia perqué es precisament amb vosté la primera persona que he pensat, al rebrer-la jo, al arrivar a l'oficina.
Li prego sal·ludi a la seva esposa en nom de la meva dona i propi. Guardem un recort deliciós d'aquella tarda de Tardor passada al "Rectoret",** amb música d'armonium i piano, amb la contemplació de totes les riquesses artistiques que voste hi guarda, amb la sensació sedant del bell paisatje que l'entorna i sobretot, amb l'espiritual conversa de vostes dos i la seva filla recent arribada d'una estada a la montanya.
Rebi una forta estreta de má del seu amic i servidor,
Nicolau Barquet
Vilanova i Geltrú a 12 de Febrer 1953.
Nicolau Barquet fou un periodista i escriptor vilanoví.
* Molt probablement aquest article seria la primera llavor del llibre Eugenio d'Ors en su ermita de San Cristobal, que seria publicat el 1956
** El Rectoret és una masia, situada al terme municipal de Cunit, que Espinal va adquirir el 1941. Clarament influit per l’obra de Palladio, el pintor transformà el que era un casalot ruïnós del segle XVII en una refinada vil·la neoclàssica. Després de set anys d’obres, la masia i el seu entorn de vinyes, hortes i boscos, esdevindrien el seu refugi i el santuari dels seus ideals noucentistes. Reproduïm una vista exterior de la casa.