Agustí Esclasans a M. Espinal
AL GRAN PINTOR MARIÀN ESPINAL, DESITJANT-LI BONES FESTES
CATALUNYA
Tot el martiri de les pàtries lentes
crema en la nit del teu destí fatal,
Catalunya que vas a les palpentes
pels camins d'un misteri funeral.
Tot l'oblit de les pàtries somnolentes
vetlla el teu seny, entre l'orgull i el mal,
com si el dit d'una destra que no esmentes
et guiés vers l'horror del cadafal.
Passen els segles, i en les hores plenes
canta el dring dels grillons i les cadenes,
tràgica veu del fang del teu passat…
Alça les ales vers la llum dels iris,
pàtria malalta, fita de martiris,
oh Catalunya, poble dissortat!
Esclasans
1939-1940.
5ª galeria. Cel·la 486.
Presó Cel·lular de Barcelona.
____________________________________________
PRÓLEG DEL LLIBRE INÈDIT "25 SONETS MORALS", ESCRIT A LA PRESÓ)