MARIAN ESPINAL

Preuat amic Espinal:

Amb un vertitable desig de veure-os, passo a felicitar-vos de part de ma esposa i meva, desitjantvos un jorn ple de joia en companyia de vostres pares, germans i demés persones afectes. Rebeu les carinyoses salutacions de ma esposa i disposeu de vostre afectissim amic

Joan B. Alà

Ciutat 18 VIII 1915.

4 d'Octubre 1919

a l'amic en Marià A. Espinal

Amic Espinal, que aneu a París: De cor vos desitjo que la bréu estada vos siga plaenta com en Paradís; de l'Art i la Ciencia rebeu-ne besada. No volgueu tastar-ne lo crù de llur frèd, ni cap parisenca vos sembli poncella; pensèu amb els braços de la = Penya Nèt =, els de casa vostra… i els de la Font vella.

Joan B. Alà

15 de desembre de 1919

Sr. En Marian A. Espinal

Paris 14, rue Lesueur =XVI e=

Preuat amic:

He rebut una tarja vostra i ara darrerament la vostra adressa amb quatre lletres. No es que'm queixi, sino que en veritat vos suposo molt enfeinat. Jo no visq a Paris i m'hi trob! A can Net hi he anat comptades vegades. Primerament perquè al Tívoli hi havia =Pelleas i Melisande= i =Marouf= i ara perquè al Liceu fan una =Lluisa*= en francès molt caia i per avui encare no n'he deixat cap. Prop d'una setmana ha estat venint diariament a casa l'amic Marián Andreu**. Hem fet una placa transparent que ha quedat forsa bé. Probablement la veureu en una exposició que pensa fer a París la propera Primavera. Hem parlat sovint de vos i 'm va contar que vos va trobar un dia que teniau molt fred. Entre l'entussiasme que'n parla l'Andreu, la seductora intervenció de la =Lluisa= i el vostre viure-hi de bò de bò, cregueu que si no fos perqué ja comenso a tenir anys i 'm sento del pes del fang que porto a les ales, amb un cop de cap me'n hi vindria, i d'aquesta manera ja no'm fariau mes dentetes.

El dia que pugui faré una visita a la vostra familia per a que'm parlin forsa de vos.

Amb les salutacions de ma esposa rebeu-hi les de vostre amic dilecte i fervent admirador que vos enveja,

Joan B. Alà