MARIAN ESPINAL

ATENEU BARCELONÈS 

Sr. Mariàn Anton Espinal. 

Heu's que em fora ben plaent d'enraonar amb vos: d'aqui que recordant el que em diguereu, us escric. 

No sé pas on us amagueu. Sempre que m'abellia parlar-vos per qualsevol de les meves ensopegades espirituals, afanyat d'un gotim de llum, en un recó o altre us he trobat sempre sens falla, com cosa de bruixes. Ara ni això.

Encara us espero el vespre del Parsifal! Talvegada esteu malament vos o la familia o potser, la gent dels autòmnibus vos ha capgirat l'ordre del dia i de la nit.

Si avui no aneu al concert dels "Amics" per parlar de veure'ns a l'Ateneu" com diguereu, jo divendres aniré a aquell "Mercat de la Maledicència".

Que us sembla aquella nit, si esteu bo com espero i no us és massa agafosa la meva presència? 

Si us sembla bé i me'n dieu quelcom per telefon fins a les cinc de qualsevol dia, us n'estarà agrait més del que ja n'esta qui sap lo, el vostre més o menys lluny germà

Miquel Llor i Forcada

Sr. Mariàn Espinal 

Amic: Perdonen si us soc motiu d'enuig, però he estat sol·licitat per la petició que segueix. 

Actualment, hi ha a Barcelona un pintor suec, (el qual jo no conec), i segons hom diu, il·lustre. Està a punt d'obrir una exposició de les seves obres a aquí i abans pero, li és plaent de mostrar-les a persones entenedores i demés voldria orientar-se sobre la manera d'efectuar l'exposició.

Jo tindria un veritable interès que ho vegessiu, i si per cas no us fos massa incòmode, demà 26, a les sis de la tarda, jo vindria a cercar-vos allà on em diguessiu, el mateix a l'Ateneu com en una altra banda. 

Aleshores, tot anant-hi, us donaria més detalls.

Tan si us plau com no, i voleu dir-m'ho, podreu telefonar el nº 5123-A, a poder ésser.

Perdoneu, i esteu segur que pel meu sol cantó, no hauria pas gosat distreure-us de les vostres tasques

Afft.

Miquel Llor i Forcada

Sr. En Mariàn Antón Espinal 

Heus aquí, com el llegir en La Publicidad que v. era partit vers París, em recordà la meva anada a casa seva: el no haver estat rebut, per ausència de v, malgrat l'ésser convingut amb v. mateix el dia.

I em creguí oblidat o bé desdenyat.

I m'en doloria.

Però he rebut la seva amable tarja, tan amiga com breu. 

I m'he sentit feliç d'ésser recordat per v.: –jo, tan infim, tan llunyà– en aquest Paris que s'ofereix a la meva fantasia, entremig d'una lleu boira d'insomni…

I el meu reconeixement és tant complert com el goig que deu sentir v. d'haver assolit séu desitg.

Jo crec que aqui, en ambient propici, refermarà els séus coneixements, que trevallarà força, amb sinceritat, ben fidel al dolç brollar de la seva inspiració, sense afectacions, ni doblegant-se a forasteres influències, expressant-se, o bé millor dit, mostrant-se expontaniament senzill i seré.

I conquerirà aviat un alt lloc en l'Art, tal com pel seu talent n'és mereixedor. 

Jo, cada dia més hermetic, tot ple de mi mateix, fatigat de la banal cridòria de gent de taller i de Rambla, gesticulant i arbitraria; manejat de sorolls de martells i grues i de tonteries oficinesques, de sindicats i de bromes ensopidores, de tants vidres polsosos que, com una gran gàbia, em roben cada dia, la gloriosa llum del sol de la nostra terra. 

I sols trobo complaença en tot ço que tant intimament em diuen Pelleas, Rubén Dario, Gabriel Miró.

I poguer comunicarme amb qui és de temperament parell a mi em serveix d'esplai per a l'esperit. 

Per aixó espero no serà massa molestat d'aquesta inacabable lletra, que res d'intessant li diu i que pot ben ésser el destorbi molt.

V. em diu que encara li costa molt escriure. Doncs, aixi, dec temer no heure gaires noticies de v. de les seves esperances, dels séus trevalls i triomfs, que molt m'intessen.

Quan li sigui plaent, i vulgui onorar-me amb uns quants mots, embaumats d'aquest Paris que no crec pas veure mai, en probarà un veritable contentament el séu amic

Miquel Llor i Forcada 

Barcelona - 4 - XI - 19

CASA DE SALUD

Nuestra Señora el Pilar

Barcelona: Octubre de 1926 

Sr. Marian Espinal.

Benvolgut –diguem– amic. Ja sé com us afigureu que jo estic enutjat amb vos. I no ho estic, per dues raons: primerament perquè ja fa molts d'anys que m'he habituat al vostre tarannà i us sé enemic de compliments i dels convencionalismes que la gent en sol dir [per] quedar bé: segonament, perquè encara que us comportessiu poc bé, d'una manera autèntica, (...) jo no deixaria de recordar que de vos m'ha esdevingut tot el bé present i us tindria com un dels meus amics més estimats, encara que vos m'oblidessiu fins de nom. 

Fa deu dies que les mans dels metges varen haver de córrer a intervenir en els meus intestins. Es veu que anaven tan desgavellats com el meu cervell. He hagut de passar pels misteris i les fantasies de l'anestèsia. Ara, però, tot és resolt. M'enduc un trau de vint centímetres i una pila d'emocions fresques; 

Divendres crec que sortiré de la clínica. No us he escrit abans perquè no podia i demés, per tal de no sotmetre-us a fer-me una visita, mig d'atenció i mig de penediment.

Cal esperar que pinteu força. També penso que la vostra muller deu seguir amb bona salut i que la vostra filleta deu encantar-vos meravellosament.

Jo treballo tant com puc, entre neguits, com sempre. Cada dia, però, m'adono més que totes aquestes coses no son sinó incidents que encerclen una estona la mera vida i passen: allí al forn. Resten els dos o tres problemes fonamentals, insolubles. 

Afmt

M Llor

ATENEU BARCELONÈS

Barcelona: 26 - Agost - 27

Amic Espinal.

Abans d'ahir, en Cabot va dir-me el que vos li encomanàreu per a mi. Us agraeixo el bon record i espero que a hores d'ara, ja estareu arrossegat de tots els tropells que us han esdevingut. Cal creure que us restituireu aviat a les vostres activitats, massa sovint interrompudes.

Aquest estiu, a més a més d'avorrit, acaba per mi amb una sorpresa. El proper dilluns, 29, ingressaré de bell nou (i molt a contracor) a la clínica per tal d'ésser sotmès a una segona intervenció quirúrgica. Aquell [pesombe ?] de l'hèrnia, s'ha estestat a anar-me a l'encalç i no tinc altres recursos sinó plantar-li cara.

Com que ja estic fet a aquestes entremaliadures de l'atzar, segueixo la meva vida de sempre i encara tinc estones per escriure algunes quartilles més o menys literàries.

Res més, amic. Si tot va planerament, quan les cames m'aniran fortes, talvegada vindré a acabar el setembre a Tossa, i si de cas hi sou encara, tindré el goig de poder-vos contar les noves impresions que hauré copsat de la meva segona aventura.

A reveure.

Miquel Llor

AJUNTAMENT DE BARCELONA 

SECCIÓ DE CULTURA 

23 - Agost - 1933 

Amic Espinal. 

Com que estic en vigílies d'anar-me'n a Itàlia i com que diverses vegades en Viladomat m'ha expressat el seu desig de venir-hi, vist que tu ets qui molt sovint pensa i compta a benefici seu, m'interessa que em diguis si puc refiar-me'n per als primers dies de setembre. En Ventalló creu que no percebrà cap quantitat abans d'un mes o un mes i mig o dos. Jo no puc esperar tant ni retardar 

més les meves vacances, ni tampoc estic segur que, arribat el cas, aquell xicot faci el viatge. 

Si vens a Barcelona digues-me'n el que creguis procedent, o escriu-me o fes-m'ho dir, ben aviat. Gràcies. 

Espero que tots els teus passaran un bon estiu i que s'accentua la millora en la teva esposa.

Afmt

Llor 

Plaça de la República, 2 3r. 

Tèl. 11862

6 - Febrer - 1936 .

Amic Espinal.

Quan passis pel despatx, podràs recollir, si et ve bé, l'exemplar del meu darrer llibre que hi he deixat.

Tinc entès que en Veciana farà uns mobles per l'advocat Cabré Oliva, molt amic meu. A més, sé que un dia o altre demanaran el teu parer, i espero que tindràs prou bona voluntat per fer les objeccions que creguis adients.

Confio que deus seguir treballant amb aquella empenta de què vas donar-me proves l'altra tarda al teu taller.

Un salut per a la teva esposa i per a tu. Afmt.

Llor