MARIAN ESPINAL

Marian Anton Espinal va néixer a Terrassa el 30 d’octubre de 1897. En finalitzar els estudis secundaris, amb la intenció d’assumir un càrrec directiu en una empresa de tintura projectada pel seu pare, es matriculà en la carrera de química a l'Escola Industrial de Barcelona. Paral·lelament, i d'amagat de la seva família, inicià els estudis de pintura a l'acadèmia del mestre Francesc d’Assís Galí. El compromís amb l’art pictòric el va portar a renunciar a la química, una decisió que va suscitar inicialment el rebuig patern. Tanmateix, la perseverança i el talent evidents del jove Espinal acabaren per convèncer el seu progenitor. A partir d’aquell moment, pogué continuar la seva formació artística, tant amb Galí com a l'Escola Superior dels Bells Oficis, on dugué a terme treballs de tapisseria i vidrieria, alguns dels quals foren publicats a La Veu de Catalunya els anys 1917 i 1918.

Fig.1

Espinal, als quinze anys, pintant «au plein air»

Durant el seu període formatiu, Espinal establí vincles d'amistat amb Joan Miró, Lola Anglada, Enric C. Ricart, Lluís Mercadé i Josep Llorens Artigas. El 1917 presentà la seva primera exposició individual a les Galeries Dalmau i, l’any següent, s’integrà a l’Agrupació Courbet. També participà activament en salons com el de Primavera, el de Tardor i el del Cercle Artístic de Sant Lluc. El seu trasllat a París l’octubre de 1919 inicià una etapa decisiva: immers en l’efervescència artística de la capital francesa i impressionat per la grandiositat de la ciutat, escrigué als seus pares una carta en què declarava que, al costat de París, Barcelona li semblava una "Barceloneta".

Les relacions amb Joan Miró es mantingueren estretes. El 7 de novembre de 1919, el pintor anunciava els seus preparatius per exposar a París. Quan aquest hi arribà el 29 de febrer de 1920, fou rebut per Espinal i Ricart a l’estació d’Orsay. Una postal prèvia enviada per Espinal, amb una reproducció del Musée Guimet, havia merescut el comentari entusiasta de Miró, que hi veia representada la deessa Fortuna. Segons relatà Espinal, Miró arribà amb dues ensaïmades mallorquines destinades a Picasso, per encàrrec de la seva mare.

Fig.2

Ricart, Miró, Espinal, Mercadé, París, 1920

Aquell mateix any, Espinal prengué part en l’Exposició de Primavera de Les Arts i els Artistes, així com a l’Exposició Oficial d’Art del Palau de les Màquines. El 1921, les Galeries Dalmau acolliren una mostra col·lectiva amb obres d’Espinal, Gimeno, Sunyer, Humbert, Lagar, Miró, Mompou i Ràfols.

El 1923 retornà a Barcelona i es casà amb la pianista Maria Vancells, neboda de Joaquim Vancells i cosina de Rafael Benet, qui havia propiciat la seva trobada l’estiu de 1916 a Mura. Durant els anys següents, Espinal es dedicà plenament a la pintura. El 1925, participà a l’Exposició Internacional de les Arts Decoratives i d’Indústries Modernes de París, presentant diverses pintures en un pavelló del Foment de les Arts Decoratives, dissenyat per Pascual Bueno.

Fig.3

Espinal a l'estudi de Cerdanyola

El 1927 celebrà una exitosa exposició individual a la Sala Parés. Tanmateix, la mort sobtada del seu pare l’obligà a assumir la direcció de l’empresa familiar, fet que reduí dràsticament la seva activitat artística. Aquell mateix any, J.F. Ràfols li dedicà un extens article a Gaseta de les Arts i Espinal acceptà un encàrrec arquitectònic de Francisco Salvans per construir una casa d’estiueig a La Barata (Matadepera). A més de projectar la vil·la, anomenada per ell el Dau Rosa, Espinal hi pintà un fris decoratiu i supervisà tots els detalls referents al mobiliari i a les obres d'art de tota la casa. La construcció finalitzà probablement la primavera de 1930.

Fig.4

Pavelló de FAD amb una de les pintures d'Espinal

Entre 1930 i 1936, gràcies al suport de Francisco Salvans —que assumí provisionalment el paper directiu que fins aleshores havia exercit Espinal, en qualitat de soci minoritari amb un 10% del capital—, el pintor reprengué la seva pràctica artística, tot i que les seves aparicions públiques es reduïren a exposicions col·lectives organitzades per Les Arts i els Artistes. La Guerra Civil truncà aquest període. El 1936, després de l’assassinat de Salvans i el seu fill per un escamot revolucionari, la Torre Salvans fou confiscada per la Generalitat amb l’objectiu de preservar-ne el contingut artístic. Espinal, que el dia de l'assassinat es trobava passant l'estiu molt a prop d'on s'havien esdevingut els fets, es veié obligat a fugir i a romandre amagat durant mesos.

Fig.5

Les arts i els artistes (Espinal, últim a la dreta)

Amb el trasllat de les Corts a Barcelona, la residència de Salvans fou ocupada per Manuel Azaña, president de la República, fins al gener de 1939. Espinal, un cop passats els Fets de Maig de 1937, reprengué tímidament la vida civil. Sorprenentment, el mercat artístic —impulsat en part per comissaris soviètics— experimentava una certa activitat, fet que li permeté vendre diverses obres, destinades, segons sembla, a col·leccions privades russes.

Fig.6

Vista de la Torre Salvans

Acabada la guerra, Espinal celebrà la seva darrera exposició individual a la Llibreria Mediterrània. A partir d’aleshores, la seva dedicació principal es dirigí a la gestió empresarial, compartida amb el soci Lluís Corbera, i al col·leccionisme d’art. El gener de 1941, Joan Teixidor l’entrevistà per a la sèrie «En el taller de los artistas» publicada a Destino, on Espinal expressà una crítica severa als corrents d’avantguarda que trobà a París el 1918, considerant-los efímers i buits de significació estètica.

L’any 1942 adquirí la masia El Rectoret, a Cunit, que transformà en una vil·la neoclàssica inspirada en Palladio. Amb l’ajut de mestres d’obra i artesans, emprengué una restauració integral que convertí l’espai en un refugi vital i un manifest dels seus ideals noucentistes.

Fig.7

Vista de la masia El Rectoret

El 1952 cofundà l’editorial Alma Mater amb Francesc Preses, destacant-hi la creació de la Colección Hispánica de Autores Griegos y Latinos, dirigida pel professor Marià Bassols de Climent. El 1968 el projecte fou integrat al CSIC, que en mantingué la continuïtat editorial.

Fig.8

Exemplar de la Colección Hispánica

Apassionat per l’art antic, Espinal reuní una important col·lecció d’objectes artístics, amb especial atenció a la talla i pintura gòtiques i romàniques. Bona part d’aquesta col·lecció es conserva avui en institucions com el Museo de Bellas Artes de Bilbao.

Marian Espinal va morir a la masia El Rectoret el 15 d’agost de 1974.