§ EPISTOLARI / Esclasans, Agustí
| data | referència | transcripció | referències | |
|---|---|---|---|---|
|
Barcelona 20/11/1949 |
esclasans-1949-1 |
Agustí Esclasans a M. EspinalSr. MARIÀ ESPINAL: Encara que no li digui res, ni un sol dia deixo de pensar en vostè i en el deute de 10.000 (deu mil) pessetes que tinc contret amb vostè. Fins ara no he acabat de liquidar el deute de 25.000 pessetes que vaig trobar-me al damunt en sortir de la presó, degut a la pèrdua, incautació i destrucció de les meves edicions fetes en temps de la República. Estic acabant de pagar un petit descobert de 5.000 pessetes que tenia amb l'impremta. I tot seguit començaré a tornar-li les 10.000 pessetes que vostè va deixar-me. Gràcies a elles, hauré pogut encarrilar, definitivament, les meves noves edicions. Publico un volum cada quatre mesos, en paper de fil Castell Guarro superior, compost a mà en tipus Bodoni o Menhart, a 100 exemplars que venc jo mateix a 100 amics bibliòfils, per tal d'estalviar-me el tant-per-cent de llibrers i corredors. Li adjunto un exemplar de "GERMANA MORT" (LLIBRE D'HORES FRANCISCANES) que acaba de sortir. Gràcies a vostè, doncs, i a la seva generositat de Mecenas, i a la seva confiança en mi, hauré pogut encarrilar les meves edicions. Li expresso el meu profund agraïment. Em proposo tornar-li les 10.000 pessetes en 5 partides de 2.000. Si no li dic res, és que encara no puc pagar-les-hi. Tan aviat com pugui ja el telefonaré per a visitar-lo. Seu agraït, Esclasans Barcelona, 20- XI- 1949. Agustí Esclasans i Folch (Barcelona, 1895 - 1967) fou un escriptor i poeta. Influït per Eugeni d'Ors i Josep Maria López-Picó, s'integrà al corrent noucentista. La seva obra poètica, però, fou sotmesa a les lleis del que ell anomenà Ritmologia. També va escriure obres teatrals i assajos i conreà el periodisme i la crítica. Fou uns dels col·laboradors habituals de La Revista. |
||
|
Barcelona 24/12/1949 (data estimada) |
esclasans-1949-2 |
Agustí Esclasans a M. EspinalAL GRAN PINTOR MARIÀN ESPINAL, DESITJANT-LI BONES FESTES CATALUNYA Tot el martiri de les pàtries lentes crema en la nit del teu destí fatal, Catalunya que vas a les palpentes pels camins d'un misteri funeral.
Tot l'oblit de les pàtries somnolentes vetlla el teu seny, entre l'orgull i el mal, com si el dit d'una destra que no esmentes et guiés vers l'horror del cadafal.
Passen els segles, i en les hores plenes canta el dring dels grillons i les cadenes, tràgica veu del fang del teu passat…
Alça les ales vers la llum dels iris, pàtria malalta, fita de martiris, oh Catalunya, poble dissortat!
Esclasans 1939-1940. 5ª galeria. Cel·la 486. Presó Cel·lular de Barcelona. ____________________________________________ PRÓLEG DEL LLIBRE INÈDIT "25 SONETS MORALS", ESCRIT A LA PRESÓ) |
Noms citats: Espinal, Marian |
